web analytics
 

OXV: The Manual

7

Si hi ha una cosa que no suporto és que em prenguin per imbècil, ja ho faci el veí, el govern, la peixatera o una pel·lícula. Aquesta és la sensació que vaig tenir mirant I Origins, que se’m pixava a la cara prenent-me per subnormal. Tot i la magnífica fotografia i més enllà del seu més que qüestionable missatge barat new age, el que me la va fer odiar va ser la manera com abdica de manera oberta i conscient de construir cap mena de relat que ompli la buidor que hi impera.

OXV: The Manual (Frequencies) no és visualment satisfactòria, no destaca estèticament i massa sovint pren decisions poc reeixides amb la càmera. Tampoc hi arriben a acompanyar gaire els intèrprets d’una parella protagonista que només resulta creïble durant el breu pas per l’estadi adolescent, mentre que el gruix de la seva interacció es percep del tot artificial (d’una manera no atribuïble a les peculiaritats de les seves personalitats i relació). A diferència d’I OriginsOXV: The Manual no té gaires arguments audiovisuals per ser considerada una bona pel·lícula, però collons. A diferència d’I OriginsOXV: The Manual és una gran història amb una narració excel·lent.

En un univers sospitosament semblant al nostre, els humans són segregats en funció de la freqüència a la qual ressonen, ja que aquestes determinen la seva sort i, finalment, el seu èxit. A més, el contacte entre persones de freqüències incompatibles pot arribar a generar catàstrofes imprevisibles. Aquí, l’Isaac-Newton és ben vermell, ressona a baixa freqüència, mentre que la Marie-Curie és la més violeta de l’escola. I cada vegada que es troben més d’un minut el món tremola.

Noi coneix noia. Noi no es pot acostar a noia. Noi fa tot el que pot per revertir la situació. Hilarity ensues. Aparentment, el terreny és ben adobat per una comedia romàntica amb tocs de ciència ficció. Potser com Safety Not Guaranteed o fins i tot com Extraterrestre. Per sort, OXV: The Manual vol ser i aconsegueix ser molt més que això. Batejada com una pel·lícula de ciència filosòfica (o de filosofia científica, pel cas), va abordant múltiples enfocaments a la història, canviant-ne tant el punt de vista com la direcció. Ara parlem de determinisme, ara apuntem el paper de la tecnologia a les relacions humanes, ara introduim la música o la paraula com a moduladores del comportament, ara encarem l’aparent dicotomia entre cervell i cor.

Voler tocar massa tecles acostuma a ser l’avantsala del desastre, però OXV: The Manual ens va introduint nous temes, ens torna a presentar escenes amb un nou enfocament i reïx en tot moment creant un laberint tan ben trenat com presentat que, tot i que en algun moment li tremola l’estructura, no necessita distreure’ns amb imatges boniques ni caure en la sensibleria, ja que mai flaqueja prou com per veure-li les vergonyes.

No Comments

Post a Comment