web analytics
 

Parents

8

La perfecció de la vida familiar al suburbi americà dels 50s com una fàbrica de monstres. Un acolorit i innocent escenari on covar malsons traumàtics, sota el llit, i tancar gegantins complexos d’Èdip al soterrani. Una joia surrealista i terrible dels vuitantes tardans sobre el desenvolupament progressiu de l’horror en una imaginació infantil i hiperactiva. La font d’aquest pànic en forma d’una molt repressiva unitat familiar, i aquesta invisible però abissal negror, camuflada sota l’aparença d’una normalitat de relluent i simètrica monotonia. També el misteri de la vida adulta, que, com un riu de sang, enaigua la realitat de conte de fades, a través d’esquerdes i somnis. Els germans Coen i en David Lynch estarien orgullosos d’aquesta radiografia del costat fosc del somni americà, rodada amb grans angulars i una extremada profunditat de quadre, on recarregats plans generals es contraposen a plànols detalls de la vida quotidiana mostrats de manera fastigosa (carn triturada, budells a la planxa, carmí corregut als llavis).

Parents ens ofereix fabuloses estampes pel record, entre la comèdia negra i el pànic més angoixant, com l’atac de les botifarres dins del rebost, la inspecció de la casa per l’assistenta social, o el pla carrusel del saló, amb en Michael garratibat. Tots moments dignes del geni narratiu d’en Jeunet i en Caro. També recrea els patiments onírics en seqüències que voregen l’avant-garde més surreal, superposant fotogrames, despullant-los de color, afegint soroll a la imatge, o alentint-la. És clar que, sense l’ominosa banda sonora que tenyeix la rutina d’amenaça, aquesta tenebrosa al·legoria potser no podria funcionar tan bé… I, quan menys t’ho esperes, una explosió de twist o rockabilly et sacseja de l’hipnòtica abstracció. Una fascinant experiència de culte, a concertar amb l’excel·lent Blue Velvet i la meravellosa Delicatessen. De voyeur en voyeur i tiro perquè toca, aquesta és la història d’en Michael, l’únic descendent vegetarià d’una nissaga de presumptes antropòfags. O potser és l’encarnació de la llavor del costat fosc i hòrrid de la civilització en forma d’impertorbable serial killer? Això ho decideixes tu, amic. Perquè, al cap i a la fi, Parents parla de tu. I de mi. I de la nostra tendra infància.

No Comments

Post a Comment