web analytics
 

Pet Sematary

8

Els que em coneixen saben prou bé de la meva fascinació per l’imaginari del prolífic escriptor de Maine, l’Stephen King. No n’hi ha per menys: pràcticament vaig aprendre a llegir devorant els seus nombrosos llibres. Nits insomnes de morbosa devoció per aquestes històries fosques, gens donades a l’optimisme, i pels monstres que s’amaguen sota el llit o dins l’armari. I per la por, sí, la deliciosa por febril d’un nen, poruc, encisat, que amagava el cap sota els llençols mentre els monstres cobraven vida. Ah, la infantesa, que gran i màgic i misteriós que era tot llavors…

Desprès vingueren les pel·lícules, i tot esdevingué menys vívid. La corrupció de l’imaginari. La comoditat d’un adolescent. La pèrdua de la innocència i l’imprescindible willing suspension of disbelief per seguir creient que sí, que hi ha monstres d’esmolades dents dins l’armari i sota el llit.

No poques vegades he proposat organitzar una marató de pel·lícules basades en les obres del prolífic escriptor de Maine. En Pere ho descarta sempre al·ludint la poca diversitat inherent a aquesta premissa de partida. Massa terror i mal rotllo, i poc de la resta. I és veritat que aquest seria un festival ombrívol, pels devots incondicionals del gènere, que no som tants, i tot i la presència d’algun drama ocasional amb connotacions optimistes (The Shawshank Redemption, The Green Mile, Hearts in Atlantis) i unes poques produccions d’acció i ciència ficció (The Running Man).

Però, sí, cert: pràcticament tot seria negre, molt negre, com negra és la ment d’aquest autor, sobretot de jove, quan no donava gairebé cap possibilitat de redempció als seus personatges, sempre embarrancats i amb poques possibilitats de sortir-ne airosos. Com a exemple paradigmàtic, aquest cruent i temible i terrible Pet Sematary, una de les poques pel·lícules de terror (en relació a tot el que ha fet i s’ha portat a la pantalla) que va aconseguir plasmar bé tota la foscor i el mal rotllo que destil·len les seves històries, i tot i la lluita, pràcticament omnipresent a les seves obres, entre el Bé i el Mal, o, més aviat, la lluita del Bé intentant prevaldre sobre el Mal imperant. Una de les grans dins el gènere.

No Comments

Post a Comment