web analytics
Title Image

Qingtian jie yi hao (The Laundryman)

6

Aquesta modesta i entretinguda pel·lícula taiwanesa es va presentar, a més dels festivals de Locarno, Varsòvia, Bucheon o l’After Dark, a una secció anomenada Genre Benders, del Festival Internacional d’Hèlsinki. A la mateixa secció es van projectar films com Turbo KidGreen Room o Hyena, sota l’etiqueta comuna de barreja genèrica. I aquesta definició s’ajusta i descriu amb precisió les intencions de The Laundryman. No només barreja romanç, fantasia sobrenatural, comèdia fosca, thriller i realisme màgic: la  pel·lícula s’atreveix a variar contínuament el to durant el seu metratge. Unes vegades, evoca la lleugeresa d’en Wong Kar Wai (Chungking Express), que presenta el producte mitjançant la seva productora. D’altres, canalitza un torrent macabre similar a en Fruit Chan (Dumplings) o un Kim Ki-duk (Bad GuySeom) molt més comercial. Ja cap al final, fins i tot adapta una mica d’aquest terror ancorat en traumes infantils del manga Monster d’en Naoki Urasawa, gronxant-se entre l’humanisme i la desesperança.

Originalment venuda com un exercici còmic, una fascinant amoralitat també recorre The Laundryman per vertebrar-se al seu antiheroi protagonista i uns secundaris de dubtosa integritat. Aquesta ambigüitat conforma precisament l’atractiu de la història, a més de l’atmosfera inquietant que el seu director, sense cap pressa i detenint-se en tot tipus de detalls, va elaborant durant la posada en escena. Destaca sobretot la colorista fotografia, potser el millor de la pel·lícula. La concreció narrativa, sense ostentacions, de la feina de càmera del seu director, en Chung Li, també és d’agrair. Prescindeix de melodrama i escenes innecessàries, apostant per un dinamisme pragmàtic gens comú en la cinematografia asiàtica. Aquesta pot ser una de les raons per les que Warner s’hagi afanyat a fer-se càrrec de la seva distribució en territori occidental, a més de venir apadrinada per en Wong Kar Wai, és clar. Això, malgrat que en aquest producte oriental no trobem cap dels excessos experimentals hip del creador de Hong Kong. Només un gest de complicitat a la perruca rosa de la mèdium coprotagonista i aquest interès romàntic del protagonista. Un personatge que té tant de la Mathilda de Léon, com de la companya de l’assassí mut de Fallen Angels.

En Chung Li aconsegueix en determinats moments apunts genials, gairebé poètics, jugant amb el talent tècnic, la direcció d’art, la il·luminació, aquesta fabulosa fotografia i l’ambigüitat calculada. La conversa final entre la mèdium i l’assassí, potser, sigui el meu segment favorit, amb ella recolzada, a contrallum, a la porta. O també la seqüència d’inici: la casual trobada entre un professor i un exalumne amb final inesperat. Tot i que, sense ànim de d’estripar-vos cap detall important del film, l’aficionat al fantastique té molt a gaudir amb The Laundryman: exorcismes a l’estil xinès, possessions, baralles de kung-fu, fantasmes lúdics, assassinats divertits i fins i tot una antagonista relacionada amb tèrbols experiments. També destacar l’actor protagonista, creïble en tot moment, en un paper difícil, el d’assassí perseguit per fantasmes, que broda tant les escenes còmiques com les d’acció. Resumint, una sorpresa inesperada procedent de Taiwan, força accessible al públic occidental, potser no massa original, bé que molt entretinguda i admirable en la suavitat amb que conjuga diversos gèneres en un producte humil i formalment atractiu. Recomanada per fans del cinema asiàtic que busquin un refrigeri lleuger i saborós per netejar el paladar de sang i vísceres.

Tags:
No Comments

Post a Comment