web analytics
 

¿Quién puede matar a un niño?

8

Com els electrons que ballen entre nuclis atòmics, les emocions humanes salten i es propaguen. El rusc mental de les masses, la gestalt emocional de la humanitat es va carregant fins esclatar, alliberant l’energia acumulada per un punt de debilitat. Els conflictes armats, les massacres, la fam i les pestes que els homes atien en la seva absoluta inconsciència repercuteixen, en última instància, en els més febles, els nens. Tanta injustícia i dolor acumulat reverbera de sobte en la petita illa d’Almanzora, prop del municipi malagueny de Benahavis. Allà els nens han embogit, aixecant-se en armes contra els adults. I els darrers, els adults, es veuen en la tessitura de lluitar per sobreviure, de matar per no morir. Però, ai las!, qui pot matar un nen, ni que sigui en defensa pròpia?

Fidel a la pregunta que li servia de títol, en Narciso Ibáñez Serrador col·locava a la pintoresca illa de pescadors una parella de turistes a qui la buidor i el silenci del nivi escenari agafa desprevinguts. L’alegre aparició de l’horda de petits psicòpates accentua aquesta claustrofòbica i terrorífica sensació de perill imminent. A plena llum del dia, és en la falta d’una reacció més ràpida i coherent on els dos adults de la trama destrempen un to la colpidora premissa i un desenvolupament sense parangó, punyent i urgent, amb una embarassada de per mig i multitud d’aquests petits malparits riallers carregats amb pals i estris trinxants. Segaríeu incipients vides humanes per salvar el cul, o dubtaríeu tant com els nostres dos protagonistes? La que molts assenyalen com la millor pel·lícula de terror espanyola mai realitzada respon la seva pròpia pregunta en un remolí de violència brutal i inconclús. Terror descarnat i sense concessions, a cara descoberta, sense maquillatge, artefactes ni subterfugis, molt en la línia de la seva coetània australiana, Long Weekend, del 1979. Inexcusable.

No Comments

Post a Comment