web analytics
 

racó cinèfil.115

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

Terror Molins 2016

La trenta-cinquena edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, prenent com a fil conductor les mutacions en general i recuperant el remake de The Fly d’en David Cronenberg en particular, s’inicia demà amb el que molt probablement sigui el seu millor cartell fins ara. Moltes de les pel·lícules més rellevants que hi podrem veure ja han passat fa poques setmanes per Sitges. Això, que en qualsevol altre escenari seria devastador, aquí resulta un regal perquè quines pel·lícules, senyora. Quines pel·lícules!

THE FLY (Dt15 19.00)
Allà on hi hagi una projecció d’una pel·lícula clàssica ens hi trobareu, més encara si és d’en Cronenberg o si fos d’en Carpenter. The Fly és la seva pel·lícula més comercial però alhora una de les més reeixides. Us diuen que els remakes són la merda i que més val mirar les pel·lícules originals. No els feu cas, si heu de veure una The Fly que sigui aquesta.

THE WAILING (Dt15 22.00)
Bruixes, bruixots, fantasmes i coreans. And fuck the rest.

THE EYES OF MY MOTHER (Dj17 21.15)
No sé si us creureu que una de les meves pel·lícules preferides de Sitges2016 va ser una meravella en blanc i negre que és impossible de no posar a tota llista de preferides de qualsevol festival. Molins no és cap excepció, tampoc en podreu fugir, d’aquesta joia.

THE NEON DEMON (Dv18 22.00)
Quan d’una pel·lícula us en diguin que no us deixarà indiferents més val que en fugiu corrent a no ser que sigui The Neon Demon. Després de Valhalla, Bronson, Drive i Only God Forgives hauríeu de tenir ben clar si The Neon Demon us agradarà o no. Presa de pèl o obra mestra. No hi ha terme mig si no sou jo.

MARATÓ (Ds19 19.30)
I am not a Serial Killer No, no sóc cap assassí en sèrie.
Train to Busan Una meitat del meu cervell desitja que les pel·lícules de zombis desapareguin. L’altra diu que puta espanya i mort a tots els coreans, sobretot als responsables de Train to Busan.
The Autopsy of Jane Doe Una de les poques pel·lícules de metratge trobat que m’agraden és Trolljegeren (Trollhunter). Rebem la nova pel·lícula del seu director i responsable tal i com mereix. Aplaudint amb els calçotets al cap.
The Girl with all the Gifts Parlem de cordíceps? Parlem de cordíceps o moriu, fillsdeputa.

Tags:
No Comments

Post a Comment