web analytics
 

racó cinèfil.126

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

la meva primera pel·lícula

El diumenge set d’octubre de dos mil dotze a tres quarts i cinc de vuit del vespre hi va haver un Barça-Madrit. Ho recordo, en part, perquè jo era al festival de Sitges i aquell mateix matí hi havia vist la meva primera pel·lícula. Evidentment, no la primera que he fet, sinó la primera que havia presenciat en una sala de cinema.

A Figueres l’any mil nou-cents vuitanta-dos hi havia tres cinemes. El Las Vegas, el Savoy i el Juncària. A aquest darrer va ser on els meus pares em van portar a veure ET, l’Extraterrestre (1982).

No en recordo absolutament res. Bé, mentida. Abans de la pel·lícula ens van passar el tràiler de Dumbo (1941), cosa que recordo gairebé totalment tot i tenir tres anys i mig. Des de llavors he vist E.T. ben poques vegades (la darrera en una marató mal programada on quan va arribar jo ja anava massa borratxo com per veure-hi res) i mai en condicions. Fins el diumenge set d’octubre de dos mil dotze. Aquell mateix dia a tres quarts i cinc de vuit del vespre hi va haver un Barça-Madrit. Ho recordo, en part, perquè jo era al festival de Sitges i aquell mateix matí vaig ajustar el plàning per poder tornar a veure E.T.

No només la vaig poder veure en pantalla gran i en un escenari immillorable, sinó que a més ho vaig poder fer al costat d’una parella de nens de tres o quatre anys que la veien per primera vegada. Les seves cares mentre veien l’E.T. revivint flors o fent volar bicicletes sovint em van crear el dilema de si mirar la pantalla o mirar-los a ells. Per sort, va acabar guanyant la segona opció.

ET, l’Extraterrestre és una pel·lícula infantil en el sentit menys despectiu del terme, es dirigeix no només a la mainada sinó a tots els nens que diuen que tenim dins i els desperta, els emociona i els marca. Sortint d’un home amb propensió a la sensibleria desbocada i capaç de convertir (diuen) en or tot allò que toca i de convertir (dic) en diabètics tots els seus espectadors, ET, l’Extraterrestre resulta excepcionalment equilibrada, aconseguint ser del tot memorable. O al menys això és el que em van dir els ulls esbatanats dels nens que tenia al costat.

I la vostra? Quina va ser, la vostra primera pel·lícula?

Tags:
No Comments

Post a Comment