web analytics
 

racó cinèfil.129

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

La primera pel·lícula de…

Fa un parell de setmanes vaig parlar de la meva primera vegada en un cinema. A l’article hi havia extraterrestres, elefants i en Messi, tot i que no hi sortia. Avui  faré una incursió a l’altra banda de la pantalla i us presentaré les primeres pel·lícules d’uns quants noms ben reconeixibles i reconeguts del cinema actual.

Leonardo DiCaprio Critters 3 (1991)
La cursa cap a l’Òscar del petit de cals DiCaprio va acabar l’any passat amb The Revenant, però s’havia iniciat 25 anys abans en aquesta seqüela d’una pel·lícula de terror de sèrie B nascuda com a (mala) còpia de Gremlins. Veureu que debutar en seqüeles oblidables directes a vídeo de pel·lícules dolentes de terror és una constant en la carrera de moltes estrelles actuals.

Kristen Stewart Panic Room (2002)
Quan et vas formant professionalment no hi ha res com tenir bons models. La Kristen va tenir el privilegi de debutar al costat de la Jodie Foster sota la direcció d’en David Fincher. Si després s’ha deixat enlluernar per la purpurina vampírica ja és un tema totalment diferent que no ens permet saber si li va ser de profit.

Josh Hartnett Halloween H20 (1998)
Ja ho veureu, les estrelles emergents tenen una malaltissa predilecció per ser massacrades pels serial killers més malalts del cinema. I en aquesta categoria en Michael Myers no hi té rival. En el vintè aniversari de la pel·lícula que va iniciar la saga i, de manera col·lateral, l’era dels slashers, van trucar la Jamie Lee Curtis perquè reprengués el seu paper i la van envoltar de jovencells com el poc experimentat Joseph Gordon-Levitt o el debutant Josh Hartnett fent de petit de cals Myers. No podem dir que la carrera li anés cap a llocs gaire millors.

George Clooney Grizzly II: The Concert (1983) / Return to Horror High (1987) / Return of the Killer Tomatoes (1988)
Decidir quina s’ha de considerar la primera pel·lícula d’un actor no és tan senzill com sembla. Només hi comptem papers protagonistes? Secundaris? Acreditats? Només els títols estrenats? Compta la data d’estrena o de rodatge?
Segons el criteri que agafem en George Clooney podria tenir tres estrenes diferents. La mala notícia és que ens hi hauríem d’esforçar encara més per decidir quina d’elles és la pitjor. De Grizzly II en vam parlar fa uns mesos.

Charlie Sheen Grizzly II: The Concert (1983) / Red Dawn (1984)
Un cas similar al d’en George Clooney, en Charlie Sheen va anar fent d’extra en pel·lícules protagonitzades pel seu pare fins a aconseguir un petit paper a la inacabada Grizzly II. Finalment la seva estrena va ser per la porta gran, en una de les pel·lícules de capçalera de tots els fills culturals dels vuitanta.

Charlize Theron Children of the Corn III: Urban Harvest (1995)
Aquesta seqüela d’una adaptació simpàtica però de tercera fila d’un relat de l’Stephen King només ens donà una alegria. Per sort, aquesta alegria ens en donaria moltes més i molt millors, després d’aquesta.

Johnny Depp A Nightmare on Elm Street (1984)
No espero equivocar-me per gaire si dic, sense contrastar-ho, que en Johnny Depp és l’actor amb els ingressos més grans de la història. Aquest és un relat de superació personal. De com un jovenet que va començar el seu camí al cinema sent convertit en suc de Johnny Depp per en Freddy Krueger acaba sent l’actor més ben pagat del món. Tot és possible.

Sylvester Stallone The Party at Kitty and Stud’s (1970)
En Poli Díaz va començar sent boxejador i va acabar fent pelis porno per evitar dormir en un caixer. La història d’en Sylvester és en certa manera inversa. Va començar ensenyant la seva tita petita de semental italià a canvi d’un grapat de dòlars per acabar, sis anys després, guanyant uns quants òscars amb Rocky, escrita i protagonitzada per ell mateix. La resta de la història ja sabeu com va anar. La de l’Italian Stallion, no la del Potro de Vallecas.

Edward Norton Primal Fear (1996)
Hem vist fins ara un munt de casos de grans actors que van començar fent papers de merda en pel·lícules de merda. El de l’Edward Norton és lleugerament diferent. Debutar en una gran producció ben rebuda i eclipsar-ne sense discussió la seva estrella no és l’abast de qualsevol.

Clint Eastwood Revenge of the Creature (1950)
Un altre exemple de la dificultat d’escollir on situar la primera pel·lícula d’un actor, a en Clint li poso el tret de sortida en aquest paper no acreditat perquè adoro fortament la Criatura del Llac Negre. Un grapat d’anys després arribaria Per un Pugno di Dollari. A partir d’aquí ja és història. Història del cinema.

Arnold Schwarzenegger Hercules in New York (1969)
Poder ser acreditat amb un cognom com Schwarzenegger no és una cosa que pugui fer qualsevol. Fins i tot l’Arnold va haver de debutar amb un nom artístic de merda com és Arnold Strong. Ser Míster Univers li va obrir les portes de Hollywood, però el respecte se’l va haver de guanyar i això és una cosa que li va costar un bon grapat d’anys.  No acabo de tenir clar si ho va aconseguir del tot.

Tom Hanks He Knows You’re Alone (1980)
Dos òscars guanyats de cinc nominacions. Qui hauria dit que hauria començat de secundari en un thriller de tercera fila que ara no voldríem mirar ni que ens el posessin en una sobretaula de dissabte a antena3. Ja no sé què em dic.

Ryan Gosling Frankenstein and Me (1996)
Els ulls caiguts més adorables del cinema recent van iniciar la seva caiguda en una comèdia infantil amb monstres. Crec que pocs fills dels vuitanta no la vam veure i encara menys sabíem que hi voltava en Driver.

Natalie Portman Léon: The Professional (1994)
En Jean Reno va néixer Juan Moreno a Marroc, però això no li va impedir de ser un dels actors francesos més rellevants de les últimes dècades. I tampoc li va impedir de ser eclipsat per una nena israeliana debutant. Jo també em deixaria eclipsar per la Natalie ben de gust.

Kevin Bacon Animal House (1978)
Algun dia hauríem de parlar d’aquesta pel·lícula. Sota l’aparença de comèdia lleugereta per adolescents hi ha una obra mestra del cinema dels setanta. A més, va iniciar la carrera del que ara és patró sobre la qual es mesuren tots els actors actuals.

Tags:
No Comments

Post a Comment