web analytics
 

racó cinèfil.131

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

kong, plaer culpable

Hi ha paraules i expressions que no tenen una traducció natural i directa a d’altres llengües. Un cas que ens és ben proper és el seny català, que no s’acaba de poder traduir amb el seu significat complet al castellà. JuicioCordura? Sensatez? Són tot traduccions correctes, però cap d’elles recull amb plenitud el significat de la paraula original. Parlant de cinema, hi ha una expressió anglesa (estatunidenca) que no sé mai com traduir, ni tan sols quin significat donar-li. Guilty pleasure.

Per mi, una guilty pleasure, un plaer culpable, és una pel·lícula que sé plenament i objectiva que no és bona. És una pel·lícula que té mancances narratives i interpretatives. Té deficiències de guió i una producció, en el millor dels casos, millorable. Però no hi ha manera, me la miro del dret i del revés i tot i saber això no puc evitar que m’agradi. Però ¡oh, infortuni! ¡oh, desventura! m’avergoneixo de proclamar-ho obertament. Són pel·lícules dolentes. Fracassos crítics i de públic. Com puc atrevir-me a confessar obertament que les he gaudit? I així és que, com les morenes, pateixo (gaudeixo) les meves guilty pleasures en silenci.

Ara mateix he sortit d’una sala dels cinemes Ideal de Madrit. Hi hauria pogut veure Incerta Glòria en versión original subtitulada en español, hauria tingut una incerta gràcia, però he optat per Kong: Skull Island. En parlaria, però porto un stendhalassu a sobre que no sé si me’n referé abans del tombant de dècada. El cor em palpita desbocat, em marejo i estic confós, hiperventilo de manera descontrolada i tinc al·lucinacions. Però no ho puc dir.

Kong: Skull Island és objectivament una pel·lícula de merda. Deu haver costat una fracció significativa del dèficit que ens va deixar el govern Montilla i està feta amb el mateix sentit. Però dóna moltes més alegries. Vols micos gegants? Vols monstres igual de gegants? Aigua amb ambivalència de soluts? Vols un menyspreu absolut per la física, la biologia, la geologia, la termodinàmica, la teologia, la fotografia i la proctologia inversa? Oh. Sí. Nena. Tenim de tot. I si no ho tenim, t’ho busquem i t’ho donem.

Per mi, una guilty pleasure és exactament això. Merdes com Phantoms (1998) o com A Sound of Thunder (2005) o com The Box (2009) o com Showgirls (1995) o com Sucker Punch (2011) o com totes les pel·lícules que mai gosaria confessar a ningú que he gaudit com un vedell. Sabeu com gaudeix, un vedell?

Sí. Exactament així gaudeixo pel·lícules com Kong: Skull Island. No ho digueu a ningú, que em fa vergonya que se sàpiga i puta espanya.

Tags:
No Comments

Post a Comment