web analytics
Title Image

racó cinèfil.28

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.
[separator type=”simple”]

El 9N i El Cid Cabreador

CidCabreador

«Voleu veure merda? En cas afirmatiu, la voleu ben grossa? Jo dic que sí-sí»

Tot moment històric ens cimenta records associats. Quan alguna cosa ens impressiona tendim a arrossegar amb el seu record d’altres de més banals. El gust de l’entrepà de nocilla que berenàvem quan va explotar el Challenger. La veu per telèfon de la noia atractiva a qui pagàvem les fantes quan es van ensorrar les Torres Bessones. La cançó que escoltàvem quan va començar a caure el mur de Berlín.

Sóc tan subnormal que el meu cervell sempre associarà la votació del 9 de novembre amb l’Ángel Cristo.

La dècada dels anys setanta va ser una època dura per als espanyols. No només els va tocar viure uns anys d’inestabilitat i incertesa política, sinó que la incipient obertura del règim es va acompanyar d’un alliberament del cinema que es va canalitzar en forma d’una allau de comèdies grolleres de mamelles. El destape va exposar pits i vergonyes en quantitats industrials, però el pas del temps i l’adquisició de perspectiva ha fet que el primer ja no ens importi gaire, de manera que només queda una vergonya aliena mastodòntica.

Però parlo dels anys setanta. I El Cid Cabreador és de principis dels anys vuitanta. Amb la tènue fórmula esgotada molts anys enrere, és una pel·lícula desubicada ja al moment de la seva estrena que intenta aprofitar la popularitat d’un domador de circ (mai he sigut capaç d’abastar a entendre quins mecanismes socials i mentals porten un domador de lleons a l’estrellat), acompanyant-lo d’uns quants noms coneguts en papers més o menys secundaris per bastir una història que en una mostra inhumana de magnanimitat podríem titllar de ridícula.

Però precisament en aquest ridícul superbament desvergonyit rau el gran mèrit d’El Cid Cabreador. Imagineu que vinc i us explico que he vist una pel·lícula on hi surt l’Ángel Cristo fent de Superman però que diu que és el Cid Campeador, que es passa tot el metratge anant amunt i avall intentant satisfer les seves ànsies sexuals i que hi surten personatges com Ben Yusuf IV el Cachondo, tot plegat acompanyat de la música d’en Teddy Bautista. No sé, jo en el vostre lloc no em podria estar de llençar-m’hi de cap com un boig. Però també val a dir que jo sóc una miqueta, diguem-ne, especialet.

Ja ens entenem.

Tags:
No Comments

Post a Comment