web analytics
 

racó cinèfil.o2

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català. Aquesta setmana el dediquem a les bufetades, que ara sembla que tornen a portar-se.

Rebufa!

raco_cinema_02
L’actualitat dels darrers quinze dies ha tingut una protagonista d’excepció que ens ha regalat alguns dels moments més deliciosament absurds que es recorden. La tieta borroka que va bufetejar en Pere Navarro. Ens podríem comprar uns guionistes i fer que ens acompanyin permanentment, però mai assoliríem els nivells d’absurd que han envoltat l’episodi viscut pel federalista violentat per la senyora gran que no s’havia pres la pastilla abans d’anar a comunió.

La ficció cinematogràfica ens ha donat grans bufetades. De fet, no és fora de lloc afirmar que un gènere fonamental com és la comèdia va ser forjat a base de cleques amb la mà oberta. De manera general poca cosa fa més riure que una sonora i teatral plantofada a la cara. Des del cinema mut, amb els pastissos de nata a la cara o els taulons portats per treballadors poc curosos i amb tendència als girs de 180 graus, fins als carros de supermercat o les ratlles de wasabi de Jackass. Entremig, la Capella Sixtina bífida de les hòsties, formada per la monja gratuïtament clatelladora d’Airplane! i la filmografia completa d’en Bud Spencer i en Terence Hill. A causa d’ells, al llarg del darrer segle la humanitat ha destinat quantitats ingents de diners per veure gent fotent-se bolets sonors.

Però per què pagar pel que pots obtenir de manera gratuïta? Per sort ha arribat un federalista a alliberar-nos i ens ha donat una nova dimensió al gènere. A partir d’ara ens aventurem a pensar que per fer riure ja no farà falta cap pinya sorollosa ni visualment espectacular. Només caldrà que el pallasso de Micolor ens aparegui a la pantalla i ens digui “Hola. Sóc en Pere Navarro. Benvinguts al federalisme”.

Tags:
No Comments

Post a Comment