web analytics
 

racó cinèfil.o5

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català. Aquesta setmana, aprofitant que el seu nét i el seu besnét són notícia, és un gran moment per fer un sentit homenatge al pare fundador de la indústria pornogràfica espanyola.

Joan Carles I “el titasuelta”, nét d’Alfons XIII “el borbonanista”

raco_cinema_05

L’actualitat de la setmana ha sigut especialment generosa, regalant-nos un esdeveniment car de veure per aquestes contrades com és el comiat d’un borbó. Però pas patiu, que el borbonisme és crònic si no es talla de soca-rel i, ben aviat, Sa Majestat Joan Carles I “El Titasuelta” serà bescanviat per Sa Majestat Felip VI “Aquell Qui Ve Després Del V”. No fos cas.

El defenestrat monarca ens deixa multitud d’episodis ridículs, indignants o les dues coses alhora per recordar, la majoria dels quals es poden englobar dins dels trets distintius de la monarquia en general, mentre que d’altres caurien més dins de l’àmbit dels borbons en particular. A mi, que sóc biòleg, m’agradaria investigar quants reis espanyols han sigut realment fills del seu pare, però totes les dades disponibles apunten que el borbonisme és un caràcter adquirit com a tret cultural i no pas genètic, de manera que l’estudi seria del tot irrellevant. Però ara no parlàvem d’això.

Més enllà d’elefants, óssos borratxos, caigudes i sortides de to en resposta a anti-imperialistes, el borbó ha sigut sempre conegut per la imperiositat de la seva bragueta. El qualificatiu que de manera universal acompanya a la seva senyora és “una gran professional”, però tot indica que no ha de ser massa professional a l’hora d’encarar els temes dels quals s’ocupen les “professionals” més mundanes i que, una vegada complert el deure de tota reina, que no és altre que donar-li al rei un fill mascle, es va dedicar a altres professionalitats menys carnals. Callar com una puta, principalment. Però em torno a desviar.

No em costa d’imaginar un Joan Carles I pare de tres fills, el petit dels quals ja hereu, setantero i amb els collons com una gaita, pensant que pelar-se-la a la dutxa és cosa de la plebs i que l’Interviú és per a republicans poc de refiar. La fama de titasuelta del borbó és un tret que sembla heretar-se juntament amb la corona i que ha donat peu a reculls sucosos com “Los Borbones en Pelota” dels germans Bécquer o la recent enciclopèdia de l’entrecuix regi “Els Borbons en Pilotes”. Així doncs, si espoliar el país ve implícit a la monarquia i anar pel món amb més collons que pantalons és pedigrí borbònic, al pobre campetxanu no li queda més contribució històrica que el tir al plantígrad ebri anant més borratxo que un ós o tenir un maluc que farà les delícies dels arqueòlegs del segle XXXII (que de ben segur seran espanyols). Però altra vegada començo a divagar.

Parlàvem d’entrecuixos borbònics i això és un canal de cinema. I doncs? Res és impossible per als borbons. Alfons XIII, avi del titasuelta, va resultar ser no només un regi aficionat a la masturbació sinó l’impulsor del cinema pornogràfic a Espanya a través d’una productora barcelonina, Royal Films. Les obres generades, les quals no es destinaven únicament al consum monàrquic, sinó que sembla ser que el rei també participava de manera activa en la creació d’algunes trames, van ser convenientment destruïdes pel règim franquista, però es conserven fragments de tres d’elles, El confesor, El ministro y Consultorio de señoras.

En una família on matar el teu propi germà i fecundar cosines és tan normal com disposar de la clau de la caixa del regne, ser prou emprenedor com per fer-te la teva pròpia pornografia no hauria de ser motiu de cap article, però mentre ningú gosi fer un biopic d’en Marichalar on surti fotent-se clanxes mentre l’Elena es mira amb molta atenció el palmell de la mà això és el més cinematogràfic que ens ha donat aquesta família d’usurpadors del tron legítim del rei Carles.

Tags:
No Comments

Post a Comment