web analytics
 

Remember

6

No saps quina pel·lícula recomanar a aquest familiar d’edat avançada, ja en les seves setanta o vuitanta primaveres? Quelcom per veure els avorrits dies, entre viatge i viatge de l’IMSERSO, que no siguin els mateixos westerns gastats de la televisió? Remember és l’opció perfecta, un film de venjança protagonitzat per un nonagenari amb demència senil, ric en recursos i més tossut que un ase. D’això va el nou llargmetratge de l’Atom Egoyan, un director canadenc de culte vingut a menys, tot i que encara viu a l’hora d’utilitzar els mecanismes del suspens millor que qualsevol director ianqui de mig pèl. Baldament, fa una mica de pena que aquest gran autor hagi quedat per fer drames criminals a l’estil Devil’s Knot o Captives, que, si bé no estan pas malament, sofreixen greument en comparació a les seves obres mestres. Assidu ara a l’estètica de telefilm de pantalla gran, i al gènere del misteri més mainstream, l’Atom no és ni l’ombra del gran geni creatiu que antany va ser.

Com deia, Remember ens remet directament al western de venjança. És aquell en que trobem un protagonista obsessionat, en aquest cas, amb Auschwitz, que busca tenaç acabar amb la vida dels assassins de la seva família. És clar que, igual que passava en el cas del jove justicier de Memento, el que aquí ens ocupa té algun que altre petit problema de memòria, esmenat gràcies a un company de residència, també nonagenari, que apunta, a manera de recordatori, les pertinents instruccions a una carta manuscrita. Una delirant premissa dramàtica, en la línia d’altres films com Apt Pupil o The Barber, on un monstre real s’oculta a plena llum del dia. De fet, gairebé m’atreviria a afirmar que aquest tipus de pel·lícules, a poc a poc, s’han anat convertint en gènere propi, amb convencions i girs semblants. A aquesta tensió psicològica entre els personatges se li dóna gairebé més o igual pes que a l’acció física, aconseguint que bona part de la trama tingui lloc a l’imaginació de l’espectador, més que no pas a la pantalla.

Tot i que no és el film que recomanaria per defecte (n’hi ha de millors), confesso que vaig gaudir força, mentre seguia les desventures noir i senils del protagonista. Un personatge interpretat a la perfecció per aquest gran mestre que és en Cristopher Plummer, convincent en tot moment, i principal puntal d’una trama tan senzilla que amenaça amb enfonsar-se en qualsevol instant. Un exercici de tensió menor, bé que perfectament gaudible, sobretot si t’interessa el tema bèl·lic, i que aporta un interessant i original punt de vista i un grandiós gir final, gens predictible en la meva opinió. Tot just un gratificant aperitiu, potser, mentre esperem un contundent plat principal per part del director de culte canadenc.

No Comments

Post a Comment