web analytics
Title Image

Saat po long 2 (SPL 2: A Time for Consequences)

6

Hong Kong és el revers nonsense de Hollywood. Només allà poden tirar endavant la seqüela d’un melodrama policíac d’acció que acabava amb la mort tant dels protagonistes com dels antagonistes. A sobre, SPL 2 no té absolutament res en comú amb SPL. La història és completament diferent. Els personatges són diferents. Ni tan sols repeteix el mateix equip tècnic. Els únics punts en comú són algun actor (l’entranyable Simon Yam) i aquesta barreja genèrica de dubtosa moralitat entre drama sensibler i violència hiperbòlica que tant d’èxit conrea a l’antiga colònia britànica. Seria una cosa semblant a barrejar una cançó clàssica de country, aquestes tremendes històries dels orfes invàlids o malalts terminals, amb un videoclip hortera de xinesos havent-se-les a trets i pals. O, dit amb menys paraules, un culebró arcade, narrat, a més, sense la més mínima afecció cap a la lògica més necessaria, i esquitxat de generoses dosis de fluids corporals. Ja sabeu: sang, suor i llàgrimes.

SPL 2 canviem un tumor maligne i l’orfeneta per una nena amb leucèmia, un policia drogoaddicte i una xarxa internacional de tràfic d’òrgans amb base a Tailàndia. Una bona excusa per convidar en Tony Jaa (Ong Bak, Thai Dragon) a la festa, que, al costat d’en Wu Jing (director i protagonista de Wolf Warrior) i en Max Zhang (IP Man 3, The Grandmaster), proporcionen les escenes de lluita més espectaculars. La part tècnica va a càrrec d’en Pou-Soi Cheang (Accident, Motorway), complint àmpliament, si exceptuem alguna fallada en la fotografia i una planificació una mica embolicada en alguna escena. El guió peca de rebuscat i obvi, sobretot al principi i al final. La culpa és d’una introducció massa llarga i escenes dramàtiques sobrants (la nena i el llop). Algunes de les complicades maniobres narratives tenen certa gràcia i originalitat (l’odissea del mòbil del protagonista), i d’altres són completament innecessàries. Un cop assolit el meridià del llargmetratge, però, l’acció adrenolítica, la violència moderadament realista (els salts kung-fu es mantenen al mínim) i les mesurades coreografies, aconsegueixen mantenir-nos enganxats a la pantalla. La sang es manté continguda, buscant potser un cert grau de comercialitat, i tot i que se’ns mostra alguna escena prou desagradable, amb apunyalaments i mutilacions alegrant alguna seqüència. Quelcom gens corrent al cinema de Hong Kong, fora de l’antiga categoria III, i més propi dels salvatges thrillers coreans.

Premiada com a millor pel·lícula en la secció oficial Fantàstic Orbita de Sitges 2015SPL 2 és un vestit confeccionat a mida per l’aficionat nostàlgic de les arts marcials, un xic esfilagarsat en el seu acabat, sobrat de melodrama, però apte per gaudir un cop, per després oblidar-lo al fons d’armari.

No Comments

Post a Comment