web analytics
Title Image

Scare Campaign

5

Els germans Cairnes han tornat. Són els australians responsables del guió i la direcció de 100 Bloody Acres, una notòria comèdia de terror taujà amb certa gràcia. La seva nova obra, Scare Campaign, confia, com l’anterior, en la complicitat de l’aficionat al cinema de gènere per suportar una giravolta més a un subterfugi argumental més vist que el TBO. Em refereixo al meta-horror, el cinema d’horror dins el cinema d’horror. O, en aquest cas, la televisió d’horror dins la televisió d’horror dins el cinema d’horror. Una excusa com qualsevol altra per introduir metratge de càmeres d’ínfima qualitat dins la seqüència narrativa. Precisament, Scare Campaign és el títol d’un programa televisiu d’innocentades terrorífiques i molt pesades, de l’estil del Scare Tactics de la MTV. La darrera temporada perd audiència de forma alarmant, i resulta que, a Internet, una colla de bromistes emmascarats anomenats Masked Freaks (sic) fan exactament el mateix que ells, només que en versió snuff, sense que a la policia sembli importar-li un cagarro tot plegat. Les bromes acaben amb assassinats reals, el més sagnants possible, mostrant laceracions i mutilacions amb tot luxe de detall gràcies a uns enginyosos artefactes – una idea original, ho reconec – meitat handycam, meitat eina de xarcuteria. L’èxit d’aquest nou entreteniment extrem per Internet motiva l’executiva de la cadena a pressionar els nois del Scare Campaign a pujar el to del programa. És a dir: més sang, més violència explícita i més realisme. Així que, per preservar el programa i els respectius llocs de treball, trien com a objectiu de la propera innocentada l’antic pacient d’un centre psiquiàtric. Una decisió que probablement lamentaran la resta de les seves vides.

La veritat sigui dita, els primers vint minuts del film són genials. El millor de Scare Campaign? La primera broma, a un guàrdia de seguretat, al dipòsit de cadàvers d’un hospital. Després d’aquest gran començament, la història avança a batzegades. Alterna moments més fluixos i lents amb breus lapses de diversió. A més a més, confia massa en la força d’un parell de tombarelles narratives per sorprendre l’espectador. Bé que, comptant que l’aficionat veu més de 100 pel·lícules d’aquestes l’any, és fàcil que els girs sorpresa es vegin a venir des de quilòmetres. A mi em va passar: des del meridià de Scare Campaign, ja preveia amb encert i molt de marge tot el que havia de passar. Una darrera d’altra es van anar complint les meves previsions, tal i com les havia imaginat. Potser com a aficionat ho tinc tot ja massa vist. Sobretot, pel que fa als jocs de suspens amb càmera en mà, o la intriga construïda amb càmeres de vigilància. Malgrat, però, que els twists de la història resultin obvis, l’aclaparadora quantitat dels clixés i tòpics compensa la pobra afinació del guió i els diàlegs d’aquest producte australià. Aquesta saturació es fa servir com a maquillatge per la fallida estructura dramàtica, i fa bastant suportable el tram final del film.

Els germans Cairnes no tenen la inventiva visual necessària per l’humor slapstick. Tampoc no posseeixen el do necessari per elaborar diàlegs espurnejants. El seu és un humor bast que no pot competir amb la subtil bilis d’obres de comicitat més fosca. Hi ha acudits puntuals que funcionen, tot i que Scare Campaign deixa clara la limitada capacitat dels dos directors australians en aquest sentit. Nois, només heu de llegir algun llibre teòric! O potser revisar unes quantes obres mestres de la comèdia terrorífica, per saber com fer funcionar els gags… La repetició, l’exageració, la juxtaposició, etc. Si de debò la vostra meta consisteix en sorprendre el fan de gènere veterà, oblideu-vos dels girs “sorprenents” i feu servir la imaginació, el cervell, per defugir els llocs comuns, per desguassar a d’altres encara més comuns… Enfilar un tòpic rere l’altre com si el vostre film fos un rosari no funcionarà pas.

I entre aquesta mena d’humor esquiu, mancat d’originalitat, i unes interpretacions bastant fluixes, us preguntareu per què collons aprovo amb un 5 Scare Campaign. Bé, doncs senzillament perquè em va entretenir durant la seva curta durada, i gràcies a la competència i contundència dels seus efectes visuals: un parell d’esbudellaments, diversos apunyalaments, decapitacions tutti-frutti i fins i tot un desmembrament amb serra mecànica. De fet, va ser aquesta la raó principal per la que vaig tolerar els darrers 40 minuts del film: la creativitat dels fx.

Tot plegat, no recomanaria aquesta pel·lícula australiana, bé que tampoc m’agradaria que us marxesiu amb la impressió de que és del tot deplorable. El final potser sí que l’és: una conclusió oberta que prova la poca cura i la manca d’imaginació invertits en l’escriptura del guió. Tanmateix, la resta té un visionat. A més, la intenció és lloable: barrejar F/XPeeping TomGhostwatchScare Tactics i You’re Next, afegint-t’hi una bona dosi d’humor. Només hi ha dos problemes: primer, que totes aquestes pel·lícules ja existeixen i les hem vist. Segon, la manca d’humor del conjunt. Tot i que, ja saps el que diuen: si no pots aguantar una broma…

Tags:
No Comments

Post a Comment