web analytics
Title Image

Seventh Son

3

En Juan em comentava l’altre dia que, arrel de la lectura i visualització de Game of Thrones (George R.R. Martin), les ficcions recreades en mons de fantasia i èpica medieval quedaven fortament perjudicades, insípides de sobte, en comparació a la cruenta naturalitat amb la que l’autor de Nova Jersey crea i destrueix, maltracta, impertèrrit, els seus personatges. Estic totalment d’acord. De fet, ja m’havia passat abans, també dins la fantasia medieval, el dia que vaig llegir The Eyes of the Dragon, de l’Stephen King.

És un fet que tant a en Juan com a mi ens repèl d’una forma important la hipocresia naïve de moltes obres que, buscant complaure un públic més ampli, ometen voluntarioses la brutícia, la luxúria i el dolor. Com si no fos precisament tot això el que mou el món dels homes, sobretot, en aquestes èpoques llunyanes, on l’única aigua corrent era la dels rius i per fanals tenien la llum de la lluna i les estrelles.

Val. Cert: al món ja hi ha massa crueltat com per voler imprimir-ne més a través de les obres de ficció i fantasia. Protegim la ment del feble de la brutalitat humana i les misèries de la vida! Que els nens, mentre siguin nens, no tinguin malsons i somiïn amb rutilants prínceps salvant bellíssimes princeses. Que caigui el mal. Que triomfi l’amor i la justícia. Que les ferides no sagnin i la foscor sigui clara. I, així, les rondalles dels germans Grimm, per exemple, s’han anat dulcificant paulatinament, segle rere segle, per convertint-se en els contes innocus que ara són. Sense verí, sense substància. Buits de gust ni relleu. Un miratge de llum i color. Més infantils. Més aptes, que diuen ara.

Bah!

I jo em pregunto: on queda llavors l’enfortir-se, la pell endurida, la preparació psicològica per quan vagin baldades, per quan toqui lluitar, treballar dur i embrutir-se les mans? Com a The Walking Dead, quan el grup protagonista troba a una comuna un paradís impostat que relaxa en tant que afebleix, que gira l’esquena a la realitat que envolta els seus habitants, així nosaltres amb els nostres adolescents i aquestes qualificacions impostades, fictícies, per tal de protegir-los.

Protegir-los de què, si es pot saber? De la naturalesa humana? De la sang i el sexe que trobaran demà sí o sí? Del dolor i la injustícia dins l’obra de ficció? Com si no n’haguessin de trobar a cabassos a la realitat més tangible… Va, home, va.

Els guionistes d’aquest blockbuster milionari, exageradament naïve, dolç com per provocar una coma diabètic amb el seu simple visualitzat, han perfilat aquesta història planera i lineal que sura, cofoia, en el més irritable dels romanticismes i les ensucrades relacions interpersonals. N’hi ha per tots els gustos: joves enamorats (que van per feina), el mestre orgullós del seu deixeble (que aprèn en una setmana el que l’altre va trigar deu anys), la tempestuosa (o no tant) relació d’amor-odi entre el bo i la dolenta, l’amor maternal (que mare no n’hi ha més que una). L’amor i l’amistat impregnen tota la història amb una aclaparadora omnipresència que sufoca ràpidament qualsevol iniciativa dels dolents, per molt temibles que puguin semblar al principi. La malvada bruixa (una molt poc convincent Julianne Moore) no intimida ni convertida en drac. El seu seguici es veu ràpidament desbordat per les traïcions que aparentment susciten el sentimentalisme més exasperant. I els bons que prosperen sense gaire esforç, moguts per una mena d’aprenentatge màgic, el que es deixa entreveure fugaçment entre diàlegs buits, jocs innecessaris i més romanticisme impostat.

És una llàstima que un desplegament de recursos com aquest, amb trepidants seqüències de guerra (sense sang) i esfereïdors monstres, hagi de veure’s esguerrat per un argument tan soporífer, lineal i predictible, que avança veloç però falsament, trampós, per arribar d’A a B tirant de tòpics cansats i vells clixés. Fins i tot en Jeff Bridges (The Big Lebowski), fent de mestre caçador de bruixes, prepotent i histriònic, perd tot el seu carisma a mesura que avança el metratge, contaminat, hom diria, per les endebades del seu personatge i aquests companys de fatigues que es busca.

No Comments

Post a Comment