web analytics
 

racó cinèfil.109

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

Sitges2016. Nou pel·lícules per deu dies

Divendres 07
Tickled

Pessigolles. Poden fer por les pessigolles? Espero que sí. Els documentals impossibles són tendència i poques vegades n’hem vist cap de tan atractiu com aquest, que aparentment investiga el submón que s’amaga rere els fetitxistes de les pessigolles i té un gir fosc amb amenaces i relacions perilloses. Molt a favor.

Dissabte 08
Train to Busan

Els zombis m’avorreixen i poques coses odio més que la zombie walk. Espanya i l’Albert Serra em vindrien al cap. Però en les mans adequades qualsevol idea de merda es pot convertir en una meravella. Zombis a un tren? Si m’ho expliques tu fins i tot aplaudiria serps a un avió, carinyo.

Diumenge 09
Melanie. The Girl with all the Gifts

Fa uns anys vaig tenir una idea molt boja. Quan vaig descobrir els cordíceps vaig pensar que seria una gran idea desenvolupar una història de terror on aquests fongs paràsits tinguessin la capacitat d’infectar humans. Són uns organismes acollonants, ja que no només infecten animals sinó que els modifiquen el comportament i fan un munt de coses entretingudes. Ara comencen a arribar pel·lícules, llibres, còmics i videojocs que exploren aquest filó.

Dilluns 10
Under the Shadow

El cinema iranià s’ha convertit en un acudit recurrent per fer mofa i befa del cinemaformerly known as d’art i assaig. Per sort tenim els emigrants per fer-nos-el atractiu als amants dels fantasmes a l’armari i de les atmosferes opressives. A vegades ens hem de deixar guiar pel cor i combatre els nostres prejudicis.

Dimarts 11
The Greasy Strangler

Una de les parades obligades cada any a Sitges és la de la pel·lícula absurda. L’aberració lletgista promesa per l’estrangulador greixós és massa atractiva com per passar-la per alt i no marcar-la en un lloc preferent en la ruta que seguirem pel festival d’aquest any.

Dimecres 12
The Handmaiden

El dos mil quatre va ser un d’aquells anys tan estranys en els quals vam fer cua per entrar a l’Auditori mentre cardava una fred que glaçava els ous. Desembre mai més, fillsdeputa. En una marató de matinada una mica accidentada hi vaig poder veure la pel·lícula que havia guanyat el premi a millor pel·lícula poques hores abans, una meravella coreana titulada Oldboy. Des de llavors que rebo amb festes i els calçotets preventivament al cap cada nova pel·lícula del seu director. A dia d’avui encara no m’ha fallat mai.

Dijous 13
Grave (Raw)

Els entrecots són tan bons que una vegada comences ja no pots parar i en vols més i més i més. Encara que siguis vegana. La carn crua és un caramel massa llaminer com per perdre-te’l menjant bròquil.

Divendres 14
Terraformars

Encara que darrerament no estigui en massa bona forma, la parada a una pel·lícula d’en Miike és una obligació ineludible cada any. Aquesta vegada es presenta adaptant un manga futurista. Per fugir de la superpoblació hem enviat molses i paneroles a terraformar Mart durant cinc-cents anys, però l’expedició inaugural s’hi troba una bona sorpresa. Últimament ens hem acostumat als excessos coloristes del director japonès, amb menys mala bava però la mateixa capacitat de divertir-nos.

Dissabte 15
Swiss Army Man


Les navalles suïsses (swiss army knife) serveixen per tot. Per tallar el fuet, per obrir una ampolla de vi, per escurar-se les dents, per tallar-se les ungles, per llimar-se-les, per rebre un tacte rectal en un control aeroportuari. Et cetĕra. Aquí un swiss army man és un Harry Potter en descomposició que et pot treure d’una illa deserta si el saps utilitzar bé. Esperem trobar-nos-hi una dosi generosa d’humor absurd i escatològic.

No Comments

Post a Comment