web analytics
Title Image

Sound of My Voice

7

Seguim amb els combats cinematogràfics a La Taverna de Smaug, uns combats que, gràcies a Crom, escalfen un hivern fred, àrid i esquerp, sense gaires estrenes interessants a les sales comercials.

Aquest cop el menú fou una cerveseta de fons afruitat i una de les joies del cinema fantàstic independent més recent: Sound of My Voice.

M’agraden els films exigents amb l’espectador; aquells que confien en la nostra intel·ligència i donen voluntariosos les peces del trencaclosques perquè el resolguem nosaltres tot solets. És una qüestió de respecte, un que massa sovint trobem a faltar tant a la TV com a les sales de cine.

Escoltaràs moltes, masses vegades, la recurrent frase de “Jo, quan veig una pel·lícula, no vull pensar, que arribo de la feina tard i no em ve de gust”. I jo: “No fotis!? Tu què fas per guanyar-te la vida? Ets jugador d’escacs professional? Filòsof, potser? Sigui quina sigui la teva professió, sento ser jo el que t’informi de que sempre estem pensant, que el cervell no reposa, que encara que vegis la merda més grossa de la TV, o qualsevol de les d’en Chuck Norris, les neurones segueixen treballant, incansables. A més a més, ésfort més probable que aconsegueixis una evasió dels teus problemes i preocupacions major i més satisfactòria intentant resoldre un misteri que endrapant 3 hores d’”entreteniment” catòdic sense substància, adobat, a més, per un terç d’aquestes reprovablesinterrupcions publicitàries.

En fi. Deixaré de pixar contravent i em centraré en Sound of My Voice, una obra de baixíssim pressupost que, a força de provar el guió repetidament (mitjançant assajos), un ús destre d’angulars tele i una fotografia etèria, aconsegueix una estructura dramàtica mínima que resulta d’un impacte cerebral màxim. Prova d’això són les desenes de teories que circulen per la xarxa explicant els enigmes del film. No revelaré aquí la meva, doncs us privaria del plaer de bastir la vostra pròpia. Seria com treure-us la diversió que films com aquest o altres joies (PrimerCoherence) ens aporten.

Sound of My Voice és entreteniment pur i sa. És una queixalada a la poma de la ciència-ficció, esbossada amb un parell de traços, simples però fermes, que força el públic a prescindir dels judicis de valor per paladejar el seu gust, de vegades esquiu però sempre sucós.

No Comments

Post a Comment