web analytics
 

Stage Fright

7

Fa uns dies em vaig descobrir xiulant una melodia, inconscientment, mentre feia els quefers diaris. Curiosament, no era el macabre tema que els Hanson Family van compondre per True Detective, com venia sent la tònica habitual: es tractava del joc de cançonetes creuades i polifòniques, superposades, de l’arribada al campament, dels musicals de Stage Fright. Per si hi ha algun dubte: no sóc pas fan dels musicals. De fet, no m’agraden gens. Però la meva ment va absorbir aquella melodia i la reprodueixo dies després, involuntàriament.

El cas és: vaig anar a veure aquest film creient que era un remake del gran giallo de culte Aquarius (a.k.a. Deliria, a.k.a. Stagefright), debut del meu estimat i enyorat Soavi. I dic enyorat no perquè hagi mort: en realitat només va canviar de gènere cinematogràfic. Però això és ja una altra història… I, sí, el film mutant, d’en Jerome Sable, em va confondre des d’un primer moment. Ja salivava i em fregava les mans, quan, zas! Apareixen Meat Loaf i un grapat de friquis esgargamellant-se i fent l’imbècil.

No obstant això, Stage Fright compensa molt bé la meva fòbia a la gent cantant (i somrient) amb sanguinolents assassinats, originalitat i humor. Trobem armes de tot tipus: afilades tapes pel clavegueram, navalles de barber, bombetes enceses i fins i tot una serra elèctrica. Un festival de sang i fetge que passa l’ensurt de tanta hilaritat en qüestió de minuts.

D’acord, la història no és pas un model d’originalitat. Potser alguns acudits són un pel massa d’ingenus, però aquests mateixos errors, el decorat teatral i colorista, i les picades d’ullet a l’imaginari sanguinolent post-modern (CarrieOperaBlack Christmas) li donen un aire retro prou simpàtic.

Segurament el senyor Sabre s’hagués omplert les butxaques convertint el seu musical en una paròdia més dels tòpics del cinema slasher, tot eliminant la sang i el fetge. Però, no: li posa un parell de collons i banya Stage Fright d’humor negre, hematies i cançonetes que, potser, un dia d’aquests acabaràs taral·larejant casualment, mentre apunyales el gos del veí.

No Comments

Post a Comment