web analytics
Summer Camp
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
29306
post-template-default,single,single-post,postid-29306,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Summer Camp

6

D’entrada, no tinc per costum mirar el tràiler d’una pel·lícula, per si revela massa informació sobre la mateixa. La casualitat i els meus dits de toixó sobre el ratolí de l’ordinador es van confabular perquè veiés el de Summer Camp. No em va agradar. Semblava un darrer slasher de baix pressupost, amb l’excepció de que està protagonitzat per un elenc meitat ianqui, meitat espanyol.

Serà la casualitat i la meva nul·la perícia digital de nou les culpables de que, finalment, acabés assegut a una butaca esperant el començament de la seva projecció. Sorprenentment, l’ambient a la sala era d’una enorme expectació. No podia pas ser degut a la casualitat, i els meus dits tenien una coartada sòlida aquest cop (havien estat ocupats sostenint una cervesa freda). Gràcies a una (per variar) concisa presentació, m’assabento de que el seu director va escriure el guió de Mientras Duermes, i que va treballar com a productor a [REC], a l’original i a totes les seqüeles. Amb un fort accent italià, l’Alberto Marini, el tímid guionista i director de Summer Camp, ens revela la seva afició al festival de Sitges. Avui és la primera vegada que hi assisteix en qualitat d’autor, i no com a aficionat. A més, ens diu, espera que la seva pel·lícula (la descriu com una bretolada) ens agradi tant més del que ell l’ha gaudit fent-la.

És ben cert allò de que un lladre coneix bé els de la seva condició. Ningú millor que un fan per reconèixer un altre. Aviat oblido la meva suspicàcia inicial i em submergeixo en la histèrica i musculada gimcana slapstick confeccionada per l’Alberto Marini pel gaudir de l’afició. Summer Camp juga amb les expectatives de l’aficionat versat en el subgènere slasher gràcies a un guió ple de caramboles i sentits homenatges (Evil Dead¿Quién puede matar a un niño?, Sleepaway Camp). Condueix tot recte per camins coneguts per girar, inesperadament i amb un ràpid cop de volant, i enfilar senders ocults darrera la diversió. Tot i que la camioneta sigui vella i de segona mà; tot i que la carretera tingui algun sot i no hagin diners per a benzina, el passeig fins el Campament Mussol val prou la pena. Un entremaliat i intel·ligent tour de force, produït per en Jaume Balagueró, i una sincera targeta de visita de l’Alberto Marini com a cineasta vàndal per gaudir amb abundant cervesa, entre amics i sense cap mena de prejudici.

1 Comment
  • Noson Zombies

    10 de Juny de 2016at23:29 Respon

    Molt sacsejar la càmera i fer ballar al personal; un personal d’un amateurisme dolorós, a més… A mig camí entre Gallows Hill i The Hive, amb un important tufillo a REC2, o, pitjor encara, a Quarantine, jo NO compro. Gran llàstima i pena

Post a Comment