web analytics
 

Swiss Army Man

6

Cinematogràficament se m’enamora amb premisses originals, com més absurdes millor. Però per mantenir la flama roent prou temps com per superar l’enamorament i consolidar un amor sincer i incondicional calen uns fonaments ben sòlids. Si no és així, ben aviat tot trontolla per finalment ensorrar-se estrepitosament.

Swiss Army Man no només té una de les millors idees originals de la dècada. Swiss Army Man ens planteja una pel·lícula que mai abans havíem vist però que sempre havíem esperat veure. En Hank ens rep a la seva illa en un moment molt íntim. Ja fa massa temps del seu naufragi. Ha passat massa temps sol i no hi ha cap esperança de fugida ni de rescat. Alienat i deprimit, escull un raconet bonic, a l’entrada d’una cova amb vistes a la platja i prepara el nus corredor que posarà punt i final a la solitud i la desesperació. Però just quan el nus es tensa passa allò inimaginable. Hi ha algú a la vora del mar.

En Daniel Radcliffe fa un dels millors papers de la seva vida, cosa que li va representar un merescut premi a la millor interpretació masculina a Sitges2016. En Manny és un cadàver adorable i multiusos, que tan bé va per impulsar un veler com per tallar-se les ungles dels peus com per fer de cantimplora com per serrar troncs com per ser el millor amic que mai hem tingut.

Swiss Army Man és un adorable i estrany cant a l’amistat, és una road movieabsurda per terra i mar, és una buddy movie necrohomoeròtica, és la pel·lícula que fa vint anys que volíem veure. Però Swiss Army Man també és un naufragi inexplicable a la vora del port. Després d’un plantejament magistral i un desenvolupament prou interessant, el desenllaç fa aigües per totes bandes, cosa que impedeix gaudir-la plenament i compartir el veredicte que la va escollir millor pel·lícula de Sitges2016.

L’any dos mil onze, després d’un bon grapat d’anys sense anar-hi, vaig assistir a la gala de clausura del festival de Sitges. Quan van anunciar que la considerada millor pel·lícula era Rare Exports. A Christmas Tale no vaig poder fer altra cosa que aixecar-me per ovacionar la decisió. Rare Exports és divertida, terrorífica i perplexitzant. Té tot el que Swiss Army Man ens pot oferir. Però a més és una pel·lícula rodona. Sense fissures. El que hauria pogut ser Swiss Army Man si hagués sabut jugar correctament les seves inesgotables eines com i quan tocava. Una llàstima, però no per això deixa de ser una pel·lícula diferent i meritòria. No us la perdeu si busqueu quelcom que no hagueu vist mai abans.

No Comments

Post a Comment