web analytics
 

Take Shelter

8

A la Universitat, durant un breu període de temps, va entrar-me la recercada paranoia de que una nit d’aquelles moriria calcinat per combustió espontània. Així, tal qual. Una anada de pilota molt i molt bèstia. Molt probablement, condicionat per l’estrès dels exàmens i el consum massiu d’estimulants (cafè, tabac i poc més, no malpenseu), cada puta nit patia per aquesta gens menyspreable eventualitat. No vaig a arribar a dormir amb un gibrell ple d’aigua al costat del llit, però poc no va faltar en més d’una ocasió. Evidentment, al final no m’ha passat res (encara).

El cervell humà és tremendament complex, i tan fal·lible com la resta del cos, sinó més. Adonar-se de que no rodes rodó i no poder evitar-ho ha de ser francament terrible. Take Shelter realitza l’admirable seguiment visual i conceptual de la trista deriva d’un home (esplèndid Michael Shannon) que està perdent el nord i ho sap, davant la consternació creixent dels seus.

Respecte al controvertit final que tanta polèmica sembla aixecar, diré que, sense ser excloent, obre portes i finestres, i convida a un divertit exercici de reflexió sobre el que creiem o no creiem, i per què ho fem.

Tags:
No Comments

Post a Comment