web analytics
Teorema
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
24563
post-template-default,single,single-post,postid-24563,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Teorema

8

Teorema. m. 1. Proposició especulativa. 2. En una teoria, enunciat demostrable.

Com una fletxa clavada en la carn, no és tant el dany que fa mentre hi és com quan se sostreu abrupta i precipitadament. Llavors, és quan s’esdevé l’esquinçament dels teixits, el dolor, el dessagnament, i la subsegüent mort.

La fletxa, un noi jove i guapo, intel·ligent i encisador, dotat d’un bon paquet que ressalta protuberant contra els pantalons (no serà l’únic que veurem, en primer pla, durant tot el llargmetratge), és acollit per una família benestant burgesa i es passa per la pedra tots i cadascun dels seus components. No es fa també el gos perquè no en tenen. Llavors, fot el camp, i l’aflicció, el buit insondable que deixa en el sinus d’aquesta família empeny cadascuna d’aquestes persones per les derives més inhòspites, perduts, tocats per l’anarquisme, descontrolats, i ansiosos per trobar encara que sigui un trist succedani del que han tastat, el que han viscut. Ja res no tornarà a ser el que era.

Captivadora i plena d’una simbologia punyent, la pel·lícula, controvertida i ambivalent, demana, com a mínim, un parell de voltes, dialogades o visualitzades, de nou i en silenci. I això encara que ens haguem de tornar a empassar-nos els àngels d’en Pasolini, amb els seus ulls blaus i les seves grans… fletxes.

1 Comment

Post a Comment