web analytics
Title Image

Tercera Gran Marató de Cinema Escombraries

El dissabte vuit d’agost de dos mil nou vam començar, de manera gairebé accidental, a fer maratons cinematogràfiques. El que va començar sent una excusa per tancar-se un dia sencer a casa bevent cervesa i mirant pel·lícules ha anat evolucionant convertint-se en un procés bastant elaborat. Ara, més de cinc anys més tard, toca tornar als orígens.
Les dues primeres maratons van ser demencials. Començant per la improvisació amb la qual es van perpetrar i acabant per la temàtica suïcida escollida, el cinema escombraries, hi vam tenir pel·lícules sense subtítols, excessiva homogeneïtat i poc rigor horari. Ara que arribem a la vintena volem repetir el que ho va començar tot, però més ben fet. La improvisació encara resulta un factor important, no en va comencem a publicitar-la tres dies abans de fer-la, però el programa trobem que està prou ben equilibrat (tot i la manca vergonyant de ninjes italians) i la puntualitat esperem que sigui britànica.

Atenció, perquè a partir de les deu del matí d’aquest dissabte veurem…
(redoblament de tambors)
(pausa dramàtica)

cartell_marato_escombraries

10:00 La Leggenda del Titanic (1999)
Una versió animada de l’enfonsament del Titanic amb amor i uns ratolinets parlants corrent per coberta i bodegues ja té la mateixa bona pinta que notar el sac escrotal d’en Walt Disney al front, però la llegenda del Titanic té una dimensió encara més titànica.
Jo portaré la meva samarreta de la roja per veure aquesta coproducció nordcoreana-italiana. Hi ha cap azzurri que se’m vulgui associar en el visionat d’aquesta meravella per la qual no existeixen subtítols però que no ens importa perquè no els necessitem?

11:30 America 3000 (1986)
Després de l’apocalipsi nucelar sempre es torna a l’edat de pedra i el món és controlat per amazones. No puc esperar a veure el simi pelut amb un radiocaset en una mà i una bandera americana estripada a l’altra que surt al cartell. Vosaltres tampoc podeu, oi?

13:00 Killer Klowns from Outer Space (1988)
Nascuda per ser una pel·lícula escombraries de culte, aquesta broma de mal gust amb pallassos assassins de l’espai exterior que arriben amb la seva carpa de circ per convertir la humanitat en cotó de sucre ha complert el seu objectiu amb escreix. Visca el làtex dels vuitanta!

14:30 Glen or Glenda (1953)
El cinema escombraries té diversos noms esculpits en or i brillants, d’entre els quals un dels primers i més rutilants és Ed Wood. El més fàcil hauria sigut programar Plan 9 From Outer Space (1959), però serien massa from outer spaces i hem preferit optar per aquesta bonica història autobiogràfica d’amor en la qual el director confessa el seu transvestisme. Glen or Glenda forma un tàndem imprescindible amb el biopic de l’Ed Wood firmat per en Tim Burton els anys noranta.

15:45 I Bought a Vampire Motorcycle (1990)
Un títol ubicu als videoclubs del país als anys noranta, Yo Compré una Moto Vampiro dóna exactament el que promet. Un paio que compra una moto vampir. Què més volem? Què més NECESSITEM?

17:30 The Toxic Avenger (1984)
No sé si és possible afrontar el cinema escombraries sense caure en un moment o altre a Tromaville. I Tromaville només té un alcalde. En Toxie, el Venjador Tòxic.

19:00 Starcrash (1978)
L’Star Wars bona es pot diferenciar de l’Star Wars dolenta perquè a la bona hi surt en David Hasselhoff fent de príncep de les estrelles. La resta vindria a ser prou semblant i obviable.

20:45 Hobo with a Shotgun (2011)
El cinema escombraries més recent que mereixi aquest nom i no el de cinema de merda són pel·lícules conscients i paròdiques, que caricaturitzen el cinema desvergonyit dels anys setanta i vuitanta. Seguint l’estela de Machete, Hobo with a Shotgun va néixer d’un fals tràiler massa llaminer com per no materialitzar-se. Venjança, mort, sang i màquines de tallar gespa.

22:15 Hideous! (1997)
Si dèiem que Troma és un dels noms ineludibles a l’hora d’afrontar el cinema escombraries, Full Moon és l’altre. Aquí tenim un dels seus productes més paradigmàtics, fet amb quatre duros i amb pits i deformitats per totes bandes. Oh. Sí. Us enyorem, anys noranta.

23:45 Aerobicide Killer Workout (1987)
Hi ha res més deliciosament vuitantero que l’aeròbic? No contesteu encara. Espereu a veure l’assassí de mosses amb escalfadors.

01:15 Death Bed The Bed That Eats (1977)
Una de les propostes de marató que fa temps que volta sense materialitzar-se és la Marató d’Assassins Inanimats. Hi cabrien tant en Patrick, el vegetal telequinètic, com tot d’electrodomèstics, vehicles i mobles. En aquest darrer segment possiblement el més perplexitzant sigui aquest llit homicida. Hi ha millor opció per tancar la marató i anar-nos-en a dormir? Jo dic que no.

Ara que ja sabeu què hi podreu veure toca fer una mica de refrescada de la normativa bàsica que regeix totes les maratons.

– La sessió tindrà lloc a casa meva. Carrer Girona 29-31, 2n8a de Bàscara (l’Empordà). La porta s’obrirà abans de les deu del matí de dissabte i em mantindrà així fins la matinada. Podeu creuar-la lliurement, en un o altre sentit, en qualsevol moment del dia. Jo seré davant de la tele mirant les onze pel·lícules que formen la marató, però ningú més està obligat a fer aquesta bestiesa. Podeu veure’n una, dues, tres, quatre o fins a onze si sou tan valents com inconscents. Teniu plena llibertat.

– La nevera serà tan plena de cerveses i els armaris tan curulls de fruits secs i aperitius diversos com sempre per mantenir-nos distrets tota l’estona, però no cal dir que qualsevol ofrena serà benvinguda.

– L’aforament no és limitat. La comoditat sí que ho és. Tenim un sofà de pell, una pantalla de plasma de polzades més de quaranta-nou (cinquanta, per ser exactes) i un bon grapat de cadires en un menjador ben proporcionat. El primer d’arribar pot conquerir la secció reclinable del sofà. La resta el podreu envejar.

– Heu llegit bé el títol de la marató? Tercera Gran Marató de Cinema Escombraries. Cinema Escombraries. Escombraries. Si veniu, ja sabeu què veureu. Joies. Meravelles. Tot hom i tot don qui es queixi de la programació serà, tal i com s’ha fet des de l’inici dels temps, defenestrat a la italiana manera. Aneu amb compte, perquè si bé les dues maratons escombraries precedents es van celebrar en un primer pis ara visc en un segon i el balcó dóna a una riera canalitzada on el formigó armat queda encara uns quants metres per sota del nivell d’entrada. Vosaltres sabreu.

– Hi seran benvinguts: físics teòrics, experts en fitols i directius de Novartis cercant nous talents.
– No hi seran benvinguts: amateurs del tantra, opressors de l’heteropatriarcat i candidats del PSC.

No Comments

Post a Comment