web analytics
 

The Bourne Ultimatum

5

La tercera entrega encavalca la recta final de la segona, allargassant in extremis i amb una lògica temporal un pèl dubtosa la seva predecessora. Comencem, doncs, on ho vam deixar, a Moscou, amb el pària desmemoriat ferit, la policia russa trepitjant-li els talons i l’agència secreta esvalotada davant la tossuderia del noi, que es nega a deixar-se matar. La pel·lícula només recula per agafar embranzida, i abans d’estar del tot ubicats ja tenim en Bourne avançant posicions a través dels seus enemics, sempre una miqueta per endavant. De Rússia als Estats Units, passant per Espanya, el Marroc, França i l’Anglaterra amb una prestesa atordidora, mentre segueix les pistes que l’han de dur al cara a cara final, amb el responsable últim de les seves misèries.

The Bourne Ultimatum va ser l’entrega més reeixida de la nissaga, amb una recaptació en cartellera esfereïdora i tres premis Oscar de l’Acadèmia. A diferència de l’anterior, aquesta esprinta des del primer minut i aposta fort per l’acció més eixelebrada. Intentant accentuar els punts forts de la nissaga, la pel·lícula enfila nombroses seqüències frenètiques sense renunciar del tot al thriller, que aquí funciona més com a excusa que no pas com a fil conductor pròpiament dit. La persecució al Tànger o les nombroses accions automobilístiques, apurant a voluntat el pressupost i les engrescadores habilitats del nostre protagonista, ocupen una bona pila dels més de cent minuts de metratge. Una segona noia Bourne (Julia Stiles) ve a suplir la primera (Franka Potente) com per dulcificar un xic tanta bilis i testosterona acumulada. Un Matt Damon notablement més gras i castigat acusa símptomes de fatiga, i els que hagin vist aquesta immediatament desprès de la segona detectaran aquest molest viratge en l’actor, que ja no l’encerta en proveir d’aquell posat alerta tan característic els ulls i els gestos del seu personatge fetitxe, un que a endebades resulta menys natural, més robòtic i menys versemblant que a les entregues anteriors. A diferencia d’en Tom Cruise com a Ethan Hunt, vint anys i cinc pel·lícules mantenint el tipus, la davallada prematura d’en Matt Damon com a Jason Bourne semblava a tocar.

No Comments

Post a Comment