web analytics
 

The Call

4

Sempre he cregut que l’Halle Berry té fusta de bona actriu. A l’alçada de la gran Charlize Theron, per exemple. Però que professionalment no acaba de quallar, també m’ha anat quedant clar, i pel·lícula a pel·lícula, van caient les expectatives. N’és en part responsable aquesta fixació per les produccions comercials on, invariablement, l’Halle fa de noia bona i valenta, capaç heroïna feminista, fuet del mal, normalment encarnat per un home. Només l’he vist passar-se a l’altra banda una vegada, i m’ha resultat infinitament més encisadora llavors que aquí, on fa de carregós àngel protector.

Del costat oposat de la càmera tenim un director un pèl irregular, en Brad Anderson, del que ja hem parlat altres vegades i que sembla que també cau sota la fàcil temptació del cine comercial.

De la combinació en resulta, doncs, una cinta fàcil i planera on una adolescent tonteta és segrestada per un psicòpata homicida més tontet encara. Afortunadament, la rossa aquesta compta amb un mòbil que el tanoca del dolent no encerta a prendre-li, i línea directa amb la Jordan (Halle Berry) a través del 911. Els savis (i arriscats) consells de l’operadora dirigeixen la noieta i, per si algú dubtava de la seva devota professionalitat, la primera s’encarrega personalment d’investigar i encalçar el dolent. Poca confiança en les forces de la llei, ves, i molt (massa) afany de protagonisme, també.

Tags:
No Comments

Post a Comment