web analytics
The Devil’s Rejects
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
25284
post-template-default,single,single-post,postid-25284,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

The Devil’s Rejects

6

La continuació de House of 1000 Corpses comença fort, introduint el que (semblava) anava a ser una road movie amb tres degenerats repartint arreu llenya i dolor, desenfrenadament, encalçats de prop per la policia. Ben vist, ja ve a ser això, però, per diverses raons, m’ha semblat que hi faltava ritme, i decebut una mica en aquest sentit.

La deriva de la mare, per exemple, és un as desaprofitat, i destrempa la tensió de la línea d’acció principal, la interacció entre els dos germans i els desafortunats ciutadans que intercepten pel camí. El paper del pare pallasso, el capità Spaulding (Sid Haig), és també més aviat superflu, i tot i el potencial de tan depravat caràcter. I la pel·lícula en si, que sí, que te algunes seqüències brutals i és essencialment despietada, però ni molt menys tant com hagués pogut ser, hagués volgut que fos. Potser posava les expectatives massa altes. O potser la demencial sensualitat homicida de la Baby (Sheri Moon Zombie) m’ha obnubilat l’enteniment. No n’hi hauria per menys, francament.

No Comments

Post a Comment