web analytics
 

The Drownsman

3

Què passa si combinem en un mateix film les eixelebrades barbies de sèries noranteres com Melrose Place o Beverly Hills, 90210 amb un assassí mudat de llegenda sobrenatural dels vuitanta, tipus FreddyJason o Myers? No n’hi ha cap dubte: la pel·lícula resultant serà tontíssima, si enfoquem el concepte des del terror més rigorós, o una fira de rialles memorable, ple d’homenatges retro i burla sagnant, si relaxem els esfínters i apostem per la sàtira. Al Chad Archibald i en Cody Calahan, incomprensiblement, trien la primera opció: una perspectiva adusta i sense cap acudit.

El Drownsman en qüestió, una versió peluda i aquàtica d’un Frankestein babau amb sabatots, només aconsegueix fer por durant la primera seqüència, i no gaire, mentre acaba amb les seves víctimes una per una a la seva borda de serial killer particular. El despietat mètode, el gaudir pervers, l’espera sàdica de les víctimes. Tot realitzat segons el primer evangeli de la massacre de Sant Tobe Hooper, com desenes més de films, encara que rematat amb un gir final inesperat. L’acceptable començament queda, però, frustrat per una continuació incoherent, insípida, i tan plena de forats com un tall de formatge gruyère. Sense oblidar les bruixes amanyagades i post-adolescents, i els seus absurds rituals casolans i raonaments, molt a prop de la vergonya aliena, responsables de no poques rialles involuntàries.

Així i tot, i malgrat l’absurd de la trama i lo vergonyós dels delirants diàlegs, la direcció d’en Chad Archibald i la fotografia d’en Marc Forand fan gairebé suportable l’espectacle durant els seus menys de 90 minuts. Si comparem The Drownsman amb Ejecta (o “abjecta” millor dit), l’anterior esforç del director, comprovem com el mesurador de perícia tècnica es mou de la posició “inutilitat supina” fins una “discreta correcció”. Bones idees (desaprofitades) i una flagrant manca d’empatia amb l’espectador caracteritzen encara el metratge. Però anem avançant. Em reservo el “progressa adequadament” per la següent cita amb el director canadenc a… Sitges 2015, potser?

Tags:
No Comments

Post a Comment