web analytics
The Final Girls
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
29419
post-template-default,single,single-post,postid-29419,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

The Final Girls

6

No estic gens d’acord amb els premis atorgats a The Final Girls a la 48ª edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, l’especial del jurat i al millor guió. És possible que els jutges hagin valorat l’originalitat de la proposta per sobre l’aspre acabat del film i la irregularitat del text. Aquesta concessió, però, només justificaria el primer d’ells. I ho dic des del més total i sincer agraïment i respecte per en Todd Strauss-Schulson per crear aquest entretingut homenatge al subgènere slasher. Ara bé, les fallades d’un guió replet de puntades gruixudes, caps per lligar i escenes dramàtiques completament prescindibles m’impedeixen sumar-me a la generosa opinió del jurat del festival.

Puntualitzem: el guió de The Final Girls s’aparta força de la perfecció. També tenim la dubtosa idoneïtat del càsting, com a mínim, als papers principals, amb la parelleta d’adolescents protagonistes. La Taissa Farmiga (Mindscape) i l’Alexander Ludwig (The Hunger GamesFinal Girl) són un parell de joves insípids, amb menys carisma i expressivitat que un còdol. La desfeta en aquest aspecte contrasta fortament amb una colla de secundaris excel·lents, capaços d’improvisar rèpliques i gags gestuals amb rapidesa i encert (veure una mostra d’això després els títols de crèdit finals). Tampoc entenc la insistència per introduir llargs interludis dramàtics, buits de contingut, entre la mare i la protagonista. Són tan pesats com el continu interès que demostra el noi per l’adolescent protagonista. Que sí, noi, que ja ens han quedat clares les teves lúbriques intencions, verbalitzades fins i tot per l’amiga lletja i pigada. Per què repetir el momentum fins el desgast?

Un cop expressades les meves protestes, reconec l’adequat de l’aspecte retro del film i aquesta treballada planificació entre còmiques redundàncies de Groundhog Day i el conte encunyat 3D. The Final Girls recrea els tòpics visuals de les fites de matança adolescent campestre amb efectivitat. Fins i tot, de molts d’aquells títols que tenien més de guilty pleasure i d’agradable record del que molts estaríem disposats a reconèixer: els diàlegs estúpids. Els estereotips (el paio musculós, la punki, el negre funky, la verge, la nimfòmana). Les ridícules festes de pijames (slumber parties) i el sexe i els despilotar-se alegrement, que acabava indefectiblement amb decapitacions i ferides de matxet. Els falsos finals-pont a la seqüela, o els “Oh! Tot ha estat un somni! O no?”… Es parodia amb solvencia tota la mitologia teen que títols tan remarcables com Friday the 13thSleepaway CampHalloweenThe Burning o The Slumber Party Massacre van ajudar a consolidar durant els 80s.

Així i tot, malgrat que The Final Girls funcioni millor com a comèdia que com a film de terror, es troba a faltar una mica més del bitxo al assaonat final. Un picant que sí incorporava amb èxit una peli d’intencions molt similars a les d’aquesta: Stage Fright. No tan imaginativa, potser, però més generosa en glòbuls vermells. Tanmateix, escenes com el loop de l’arribada al campament, el flashback, l’slow motion o el divertidíssim resultat de la slumber party parany ja es troben a la meva antologia de millors moments còmic-friquis del 2015.

1 Comment
  • FinalBoy

    3 de Novembre de 2015at13:35 Respon

    bé, a mi em va agradar força… Stage Fright, Cabin in the Woods.. crec que fins i tot aquesta reiterada acció materno-filial i entre adolescents pretén ser caricaturesca

Post a Comment