web analytics
 

The Fly

Com The Thing o Alien, The Fly representa, dins el gènere, el paradigma de pel·lícula capaç d’aclaparar tota la meva atenció i fer-me gaudir com un nan davant la pantalla, per acabar aplaudint amb l’escrot i els calçotets al cap, com diria en Pere (una imatge prou entenedora però francament inquietant, sigui dit de pas).

Per què? Bé, postular perquè aquestes convencen on d’altres fan figa no és tan fàcil com semblaria a priori. Suposo que no hi ha un perquè únic, categòric. No és el guió, ni la cadència, ni la interpretació, ni la imatge. Del cert, no és l’originalitat. Aquí no tenim pas una idea innovadora. Lluny, més lluny encara, això és el remake d’una idea poc innovadora. Científics obsessius i un pèl excèntrics que pillen a causa de les seves investigacions, n’hi han hagut i n’hi hauran sempre, com a mínim, a l’imaginari popular i cinemàtic. L’inquietant transmutació d’home a insecte tampoc és original, en essència.

The Fly prospera i no envelleix i aguanta visualitzat rere visualitzat com l’obra mestra que és gràcies al conjunt d’ella mateixa, compensada en els seus punts forts i febles per crear una història completament absorbent, amb el ritme i la coherència adequats a cada segment. És la voluntat del realitzador, fent les coses ben fetes per tal d’explicar exactament el que vol explicar, per entendre’ns, de la manera en que un lector experimentat ho visualitzaria al seu cervell. És l’excel·lència en l’art de comunicar a través d’aquest suport audiovisual que en diem cinema, com abans hom feia per via escrita o oral, i que molts donen per suposada i fàcil. No, senyors, no s’equivoquin: que empassar-se pel·lícules sigui més aviat fàcil no implica pas que fer (bon) cine també ho sigui. Ans al contrari: aquí són moltes les variables que s’han de controlar i coordinar, i el fet de treballar en equip, que no té perquè facilitar l’èxit. Així, molts s’esclafen contra les expectatives. Però, de tant en tant (molt de tant en tant), tenim una mosca, o una cosa, o un alien, que fan que valgui la pena seguir insistint. I seguim.

The Fly troba l’equilibri just per fer-nos gaudir del bon cine de ciència ficció, sense ostentacions ni (gaires) deliris. Una història senzilla i inquietant, amb amor, drama, terror, combinacions genètiques i transformacions monstruoses. I això, senyors, és tot el que un servidor demana.

 

No Comments

Post a Comment