web analytics
 

The Gift

6

L’altre dia, alguns del meus companys de l’escola van organitzar un sopar de promoció. Ja sabeu, aquests que ara, amb tothom enganxat a les xarxes socials i els buscadors d’Internet a l’abast de la mà, s’han posat tan de moda. És qüestió de posar-hi ganes i una miqueta de temps. Aviat ens van localitzar i contactat a tots, fins i tot els que han marxat lluny. Va estar força bé, la veritat. El nostre és un poble petit i, amb aquesta gent, he compartit moltes hores i grans experiències en una època on les experiències és viuen d’una forma molt especial, encisadora, de permanent descobriment. Van venir una bona colla d’ells, una vintena llarga. A la majoria feia més de dues dècades que no els veia. Cadascú ha fet vida per la seva banda, és clar. Vaig trobar-ne a faltar uns quants. N’hi havia d’altres que ja sabia que no vindrien. Els assetjats i els assetjadors, per exemple, per unes raons o per d’altres, no van fer acte de presència. Afortunadament, no n’hi havia gaires ni dels uns ni dels altres. Però, aquestes coses, marquen de per vida. Tant l’una com l’altra.

En Simon (un Jason Bateman solvent, però sense excel·lir) és un home d’èxit. És un paio ben plantat, amb presència, caràcter i dots pel lideratge. En un entorn laboral competitiu i despietat, ell és un guanyador. S’ho creu i s’hi sent. Està acostumat a ser-ho. La Robyn, la seva guapa parella (convincent aquí la Rebecca Hall), la tremenda casa a la que tot just s’han traslladat, el cotxe, la feina. Fins i tot el seu gos és un exemplar magnífic. Tot marxa com la seda. Retorna al seu poble natal per motius professionals: està a punt de fer el salt definitiu al món dels negocis. Aquell ascens pel que tant a lluitat està més a prop que mai. També preveu tenir un bebè que completi la seva flamant carrera i assenti la seva posició social. Un fita més, i una distracció per la seva parella, que no acaba de fer-se a la idea de seguir la seva rutilant estela.

En aquestes que la parella es troba per casualitat amb en Gordo (inquietant en Joel Edgerton com a actor), un excompany d’escola d’en Simon. L’home no sembla ni de bon tros tan reeixit, però troba la manera de caure simpàtic i despertar l’estima i la compassió de la Robyn. Amb en Simon, però, no té tant d’èxit, i l’animositat creixent entre els dos homes repunta en accions desconcertants, tant per part de l’un com de l’altre.

The Gift proposa una trama suau i senzilla però molt ben conduïda per sengles actuacions. Compta, a més, amb un guió i una direcció per part d’en Joel Edgerton (The Rover) que té molt clar on vol arribar, cóm i per on. La cinta és, però, una de ben comercial, amb una agressivitat molt continguda que facilita l’enteniment en un pla de versemblança veïnal, però que resta divertiment a la història. Poca hemoglobina veure’m, per no dir gens. No ens passem que encara algú trucarà a la policia i ens desbaratarà la sorpresa. Tots són molt civilitzats aquí, com a mínim, de cares a la galeria. L’estrany que fa acte de presència al sinus d’aquesta família benestant per treure’n la merda amagada sota la catifa no porta cap fusell de repetició (The Guest) ni té cap dèria destructiva incontrolable (Knock Knock). L’estrany de The Gift és un personatge gris i trist, que s’esborra i apareix, i ara avança, i ara recula, trenant el seu implacable atac amb una tenacitat lloable, en tant que silenciosa, fent partícip la família i el gos, mentre soscava l’existència del seu antagonista. Un thriller interessant (tot i que potser no gaire inquietant) que progressa ferm, decidit però tranquil, mentre es guarda els cops mestres més cap al final, i rubrica en el seu loop final una destrucció massiva. Moralment parlant, compte.

Tags:
No Comments

Post a Comment