web analytics
 

The Island of Dr. Moreau

7

El realitzador de Ronin per un cantó, i el de Dust Devil per l’altre (abans de ser despatxat), recreaven amb solvència una de les històries de l’Herbert G. Wells, el visionari escriptor de rondalles de caire decididament futurista responsable de La Guerra dels Móns i La Màquina del Temps, entre d’altres. Tenim, doncs, avals més que suficients, i components essencials que farien les delícies de qualsevol expedicionari de la ciència ficció i l’horror. És prou curiós, doncs, que aquesta cinta tingui una acollida tan freda per part de pràcticament tothom, inclòs jo mateix, com a mínim, durant la seva primera visualització, ja temps enrere.

Tenim una illa misteriosa i un doctor hippy, brillant i lleugerament trastocat (vell i gordo i magnífic Marlon Brando), el guanyador d’un premi Nobel que, emprenyat pels pals que li posaven a les rodes de la seva sapiència, va decidir desaparèixer de l’escena pública. I aquí, a la seva illa, lluny de doctrines i controls ètics de rigor, el doctor Moreau, ara sí, ha fet i desfet a plaer, com a científic, i com a dèspota capellà, alcalde, alcaid i guia espiritual. I tenim un jove cirurgià, també brillant, amargat i drogoaddicte (sensacional encara també en Val Kilmer). I tenim, per descomptat, el terrible resultat fallit de la línia de recerca del benvolgut doctor Moreau, un pèl difusa però benintencionada. I tenim éssers estranys i confosos que no saben què són o deixen de ser. I tenim un nan brutal (Nelson de la Rosa). I tenim problemes, molts problemes. I una història amb amors i odis, de lluita de poders, de raonaments i de pulsions.

Tenim, què collons, una història rodona. I, llavors, digueu-me, per què aquesta pel·lícula ens deixa tan freds? Haurem de veure les versions prèvies per sortir de dubtes?

No Comments

Post a Comment