web analytics
Title Image

The Witch

9

The Witch, d’en Robert Eggers, es revela com una ambiciosa aportació al subgènere folk horror i un didàctic exemple de les altes cotes de qualitat i profunditat que pot assolir el cinema de terror modern. És aquella corrent gairebé accidental que obviava les tendències gòtiques i l’exploitation i triava una refrescant perspectiva, incorporant les més variades influències intel·lectuals, i donant al públic un bany de realisme i sang que agreugés la virulència dels seus malsons. Títols com The Last House on the LeftRosemary’s BabyThe Texas Chainsaw Massacre o Night of the Living Dead van capitanejar l’avançada d’una revolució que canviaria de manera radical les normes al camp de batalla cinematogràfic.

I quin millor exemple que aquesta maniobra narrativa, una que es fa servir, de fet, en abundància, avui i ahir, en la ficció fantàstica: el narrador poc fiable. La història es mostra sota la perspectiva d’un protagonista de dubtosa estabilitat mental o subjectivisme condicionat, esbiaixat. Una estratègia que pot causar fàcilment la indiferència i el desinterès del públic, però que, si es fa bé, pot arribar a multiplicar significats i significants, estimulant així la imaginació de l’espectador. Més si s’aplica a un treball d’horror psicològic com el film de l’Eggers, un que des del començament exclou les certeses i aposta per una edificant imprecisió.

De fet, depenent del camí que triï seguir l’espectador en les seves disquisicions, bàsicament, de l’acceptació o la negació de l’existència de la bruixeria, i si les causes del declivi familiar es deuen a un fenomen biològic o només a un de psicosomàtic, les conclusions a les que un arriba són totalment diferents. D’aquesta manera, The Witch pot relatar diferents històries a persones diferents. Així, mentre els uns veuran un pervers conte de fades amb una moralitat esquiva i difusa, els altres interpretaran una duríssima història de supervivència, fam i bogeria. Fins i tot es pot llegir com una càustica al·legoria religiosa, o com una cruenta història de maduració sexual. Sigui quina sigui la destinació, The Witch construeix el seu borrós laberint tant a la retina del que mira com a través de la pantalla cinematogràfica. Igual que el passeig sota la pluja que un entoma a través d’un espès i ombrívol bosc verge, aquí és ben fàcil desorientar-se i projectar quimeres entre les verdes ombres del sotabosc.

Aquesta història de colons calvinistes lluitant contra la naturalesa, la seva estricta idea del pecat, i la seva superstició, sense domar encara pel cientisme actual, tria la via formal de la precisió documental i el realisme màgic, i tot i aquest to brut i macabre, per cridar un horror de contorns abstractes i obert a la interpretació. El director s’inspira en en Kubrick (The Shining2001: A Space Odyssey), en Peter Weir (Picnic at Hanging RockThe Last Wave) i en Philip Ridley (The Reflecting Skin) per conrear el dubte i escampar macabres llavors en forma de laberints emocionals al cervell de l’espectador. Com en Kubrick o en Weir, fa servir els crescendos musicals com a mística veu en off, i aprofita l’ominosa ambientació i el lúgubre paisatge per reflectir les insondables profunditats de la naturalesa humana. Com en Ridley (The Passion of Darkly Noon), l’Eggers pinta amb la fotografia, escenificant els quadres més sòrdids de mestres com en Goya, i recreant-se en el patiment dels seus personatges, mentre l’espí de les seves pròpies creences religioses forada les seves carns i els esqueixa l’interior. D’en Weir, també, pren la representació a força de símbols, de la puresa i el pecat, i les il·lusions que juguen amb la percepció subjectiva de la realitat. A més a més, la pel·lícula no diferència entre el que és imaginat i el que és real, com en Polanski més surrealista (Rosemary’s BabyRepulsion), permetent al públic decidir i interpretar lliurement.

En definitiva, The Witch barreja el millor de cada casa, com veieu. S’agiten totes aquestes influències amb destresa per obtenint un beuratge propi potent, de lenta absorció, i d’esgarrifosa catarsi aiguardentosa.

No Comments

Post a Comment