web analytics
 

Thunderbolt Fantasy: Tôriken Kôki

6

Thunderbolt Fantasy demostra que la tècnica creativa del remix i el reciclatge d’idees ja caducades cap a un renovador producte funciona de meravella quan es té el talent i pressupost per dur-les a terme. La sèrie nipona que ens ocupa té una qualitat indiscutible, el que em porta a preguntar-me cóm collons van aconseguir vendre aquesta barreja prou delirant, procedent de fonts força dispars. Cóm cal reduir un concepte tan trasbalsat en una sola frase per realitzar un pitch convincent davant el productor que calgui sense que el mateix individu truqui ipso facto al manicomi o bé examini les teves pupil·les a la recerca d’una dilatació sospitosa? Imagino que, considerant les estranyes propostes que ens arriben en tropell del país del sol naixent, igual aquesta exòtica combinació es festejaria amb un bon “banzai!” a veu plena i una cerimoniosa inclinació de testa.

És difícil definir Thunderbolt Fantasy amb una sola frase, sí. Potser recordeu aquella mítica sèrie d’anime on uns cavallers adolescents, cadascun identificat amb un dels signes del zodíac, lluitaven en llarguíssimes batalles d’espasa i bruixeria per qualsevol motiu i cridaven el nom dels cops abans de fer-los servir (Saint Seiya es deia). Doncs bé, Thunderbolt recull força d’aquella sèrie de televisió, i tot i que els personatges no són ni cavallers ni samurais, sinó guerrers xinesos trets no sé pas si de la mitologia tradicional o de la veritable història xinesa. Per entendre’ns, si heu jugat en Playstation a la franquícia Dynasty Warriors, també un videojoc nipó, reconeixereu les armes i aquest halo basat parcialment en la història oriental i l’exagerada mitologia totalment adaptada on el protagonista acaba amb desenes, centenars, o fins a milers d’enemics d’un únic cop mestre.

Thunderbolt Fantasy cap del herois no és una figura animada, ni tan sols actors de carn i ossos, sinó titelles d’aspecte ginoide, delirants marionetes abillades amb complexes vestidures i llavis carnosos. Una mena de Barbies i Kents en versió oriental.

Fins aquí perfecte. Tenim un serial de fantasia i lluita oriental ple d’aventures, combats i personatges més grans que la vida, ideal per engrescar la imaginació dels més jovenets. Bé que, més tard, descobrim no una goteta o dues de sang, sinó un component gore més aviat salvatge. Des del primer capítol les lluites acaben de forma cruenta, amb els enemics esclatant en bocins de carn, sagnant per tots els seus orificis de plàstic o amb vistosos talls carmesí. També es mutila alegrement, i fins i tot un dels dolents es secciona el cap propi en la que seria sense cap mena de dubte l’escena més bàrbara de tot el capítol. Així doncs, permeteu-me dubtar de la idoneïtat del producte per a nens allunyats encara de l’adolescència. Fins i tot jo, sent un gran aficionat a l’animació amb titelles, el cinema wu-xia, l’anime de fantasia i, per descomptat, la generositat hemoglobínica, trobava Thunderbolt Fantasy una aposta prou esquizofrènica i diferent com perquè trobés amb facilitat un lloc preferent entre el fandom convencional. Sorprenentment, sembla que va funcionar molt bé, almenys entre la comunitat otaku, i bé que s’ho mereix, la veritat, ja que compta amb una factura tècnica impecable, si bé el muntatge resulta un pessic frenètic i confús pel meu gust, i tot i que s’agraeix la cura visual i el luxuriós colorit amb el que es filmen aquestes peces d’orfebreria d’animació.

Si la sèrie serveix per ressuscitar l’interès cap a una disciplina gairebé rònega per culpa dels ordinadors, benvinguda sigui. Com suposareu, jo ja estic enganxadíssim a aquesta barreja de faula oriental candorosa i alhora truculenta odissea fantàstica. Si algú de vosaltres s’ha vist retratat en aquestes minses i humils frases de referència faríeu bé en afegir-la a la llista dels pendents de veure: difícilment haureu vist res de remotament semblant a aquesta peculiar producció japonesa. Banzaaaiii!!!

No Comments

Post a Comment