web analytics
Title Image

top10juan2015

Al començament de cada nou any trobem per Internet i a publicacions cinèfiles centenars de llistes que apunten un nombre finit de pel·lícules com Lo Millor (així, en termes absoluts) de la temporada passada. S’assemblen tant les unes a les altres que semblen autentiques fotocòpies. Només de tant en tant trobem, amb sort, algun llistat confeccionat amb una sinceritat que no s’adapta voluntariosa als dictats de la moda i les tendències del mercat. Aquests feliços descobriments, onnormalment s’assenyalen obres menys conegudes, fan que tota aquesta mania dels best of mereixi una miqueta la pena.

El 2014 va ser un any complicat, mancat d’obres veritablement incontestables per un primer lloc al podi. El 2015 ha estat encara pitjor. Tristament, aquesta falta d’ambició i/o passió s’ha com contagiat a la vasta majoria de les produccions fantàstiques que hem pogut veure l’any que està per acabar. Pràcticament no hem conegut títols de visionat imprescindible, o que, com a mínim, no es pleguessin submisos, a les regles comercials de la indústria cinematogràfica.

Al mateix temps, la producció de ficció audiovisual es troba cada cop més diversificada. Localitzem un aflorament cada vegada més intens a espais creatius desenvolupats durant els darrers anys, com la pròpia creació televisiva, l’elaboració de webseries per Internet, o la mutació i expansió del tradicional directe a vídeo amb el vídeo a la carta. Són canvis que, finalment, han obert noves vies per la propagació de continguts relacionats amb el fantàstic, un mercat en contínua evolució (sèries per a TV), pendent de la seva propagació i implantació definitiva (VOD) o, fins i tot, mancat d’una formaclara d’explotació (webseries). Aquestes formes de difusió encara no s’han estabilitzat, i és difícil preveure’n el desenvolupament a mitja i llarg termini.

La televisió, per exemple, segueix el camí del cinema, explotant conceptes massa vistos (Dark Matter) o provinents d’altres àmbits artístics com el còmic (Jessica Jones) o la literatura (The Man in the High Castle, Childhood’s End) o reinventant franquícies clàssiques (Ash vs Evil Dead, Scream) amb un notable percentatge d’èxit. Encara que totes aquests serials siguin recomanables, es troben a faltar més propostes originals i atrevides com Sense8, la producció del trio meravelles (Straczynski, Twyker, Wachowskis), que practicava una fusió creativa innovadora i excitant rematada, però, per un tebi colofó, desafortunadament.

Mentrestant, el vídeo a la carta es segueix considerant com el salvavides econòmic de petites produccions que es van estavellar amb la taquilla o com a últim cartutx en la distribució d’obres polèmiques o estrangeres (The Green Inferno, Kuime, The Editor). Tot i això aquest mitjà comercial domèstic, també acull també munió de productes de baixa qualitat i nimi pressupost que ens imposa la dictadura del ràpid benefici, donant una impressió de tedi i saturació temàtica que desgasta el pedigrí cultural del cinema fantàstic i d’horror.

Pel que fa a les webseries, tot just s’estan donant els primers passos, recolzades per companyies que trien la subscripció en línia (Trophy Heads de la mítica productora ianqui Full Moon, House of Monsters) per distribuir els seus productes o per creadors particulars buscant una plataforma d’enlairament cap a la TV (Enormous) o, en la majoria de casos, per aficionats més o menys professionals expressant el seu amor al gènere (Stricken, Airlock, Il Sonnambulo, SOS Save Our Skins, Vera Bes, H +). Tot i que, qui ho sap? Potser en un futur i gràcies al cavall de Troia del vídeo a la carta aquest format adquirirà una interessant rellevància.

Amb tot plegat, i encara que prou decebedor, l’any que aviat deixarem enrere planteja interessants possibilitats i mereix, per tant, una petita commemoració; un retrat més o menys treballat de quines van ser les claus temàtiques i formals que en ell s’hi van gestar. Aquestes 10 eleccions meves abracen, al meu entendre, un ventall de gèneres i nacionalitatsvariades, i revelen l’afany combatiu del fantastique, un tipus de cinema que s’entesta en sobreviure malgrat les crisis creatives i els vaivens comercials d’una indústria esgotada, necessitada d’un bon revulsiu.

insectula!

La millor/pitjor pel·lícula de l’any: un creature feature de sèrie Z que barreja ciència-ficció camp i horror trash, celebrant l’error tècnic, els diàlegs estúpids i la baixa fidelitat mentre busca (i troba) la complicitat de l’aficionat al cinema escombraries. Un plaer culpable i molt, però que molt divertit.

anomalisa

L’animador Duke Johnson aprofita el retorn al cinema d’en Charlie Kaufman i el seu guió més accessible per crear una petita obra mestra de l’animació on es barreja el drama existencialista, el realisme màgic i la delicadesa d’alló vulgar.

schneider vs. bax

Un duel entre assassins professionals de reverberacions surrealistes i un humor negríssim que competeix en excel·lència amb l’hongaresa Szabadesés, la grega The Lobster i la japonesa Gokudo Daisensô pel títol a la pel·lícula més rara i divertida de l’any.

liza, a rókatündér

Premi ex-aequo amb la comèdia negra atea Le tout nouveau testament, del belga Van Dormael, al millor Amélie de l’any. Una psicodèlia domèstica hongaresa amb romanticisme pessimista, humor negre i un desvergonyit il·lusionisme visual pop.

scout's guide to the zombie apocalypse

La millor comèdia desbocada i trinxeraire de l’any juntament amb Absolutely Anything, Spy (segon millor acudit genital de l’any), Summer Camp i Cooties. Boy scouts, strippers, zombies i acudits de polles en un divertit tobogan ple de clixés, sí, però també d’idees boges i gags divertidíssims.

il racconto dei racconti

El director italià Matteo Garrone li afegeix una dimensió terrorífica als contes de fantasia tradicionals, entrecreuant diverses rondalles perverses en un exuberant tapís visual, i conjurant el sentit de la meravella en un metafísic últim pla.

the hallow

Juntament amb el tercer episodi de German AngstAlraune, de l’Andreas Marschall, el millor conte d’horror weird pagà (o “horror botànic”) de l’any. El debut del director Corin Hardy torna a situar Irlanda al mapa del cinema fantàstic internacional, a més de renovar els tòpics del terror en un festival barroc ple de terrorífics animatrònics.

mad max: fury road

En George Miller recupera el seny i torna a la franquícia que el va fer famós, muntant un circ perfecte d’acció irrefrenableper posar de genolls a l’aficionat, emportar-se la taquilla per davant, i pegar-li una bona puntada de peu als morros a Hollywood.

bone tomahawk

El millor western caníbal d’aquest any i, probablement, de tots els temps. L’S. Craig Zahler reprèn la invasió cinematogràfica de la literatura weird amb una tossuderia suïcida, recuperant, de pas, el gran Kurt Russell en una interpretació memorable. Prepara el teu rifle i la teva muntura. Cavalcareu plegats cap a la negror primigènia. I no pateixis:quan sentis la necessitat, fes una paradeta per vomitar pel camí.

the witch

La millor pel·lícula de terror debutant de l’any i el descobriment d’un auteur total, en Robert Eggers, capaç d’emulsionar en una mateixa pel·lícula un calder ple d’influències tant cinematogràfiques com literàries i artístiques. Una filigrana macabra llaurada amb virtuosisme i oberta a la interpretació.

No Comments

Post a Comment