web analytics
 

Travelers

7

La Charlie Jane Anders va sorprendre l’any passat amb una imaginativa novel·la de fantasia anomenada All the Birds in the Sky, una història lleugera, entre romàntica i apocalíptica, prou original i imbuïda de grans dosis de realisme màgic que, ja posats, aprofito per recomanar. A més a més, va treballar com a redactora en cap del conegut portal de fantasia i ciència ficció io9, on ha escrit articles molt interessants sobre literatura i televisió de gènere. En un d’aquests articles proposava una idea molt útil: trobar subtítols literaris per pal·liar el síndrome d’abstinència deixat per la cancel·lació o el terme de la nostra sèrie de TV preferida. Entre les seves receptes de novel·les i sagues fantàstiques per teleaddictes a Fringe, Caprica, CarnivaleFirefly i d’altres meravelles catòdiques em va cridar l’atenció la menció d’una de les meves sèries preferides injustament cancel·lada: Journeyman. Malgrat no ser res de l’altre món, aquesta entretinguda sèrie va deixar molts televidents enganxats i, després, frustrats per l’aturament dels viatges temporals del seu protagonista. La Charlie Jane recomanava The Time Traveler’s Wife de l’Audrey Niffenegger, la novel·la, que no la deficient adaptació al cinema, com a entreteniment equivalent al serial. Encara no l’he llegida a causa de l’alarmant alçada que assoleix la pila de llibres i còmics que tinc per llegir, així que no puc dir-vos si el consell era encertat o no. Aquest any, però, entre TimelessFrequency i Travelers tenim coberta la quota de viatges en el temps televisius. Com haureu endevinat, el vostre abnegat servidor s’ha empassat les 3 sèries completes per analitzar-les al KKB.

Avui ens centrarem en Travelers, de les tres, la que més m’ha cridat l’atenció. Creada pel responsable de Stargate SG-1 i Stargate Atlantis, la que ens ocupa aposta per un apropament a la SF més ombrívol i pessimista que les primeres. No es tracta del típic producte dirigit a hordes adolescents, doncs s’aborden temes com la drogoaddicció o la violència de gènere de forma prou realista. També s’analitza el pes moral que comporta la directiva de no intervenció en el passat bastant millor que a altres odissees temporals, inclosa la seva competidora directa Timeless. El tractament dels personatges i la profunditat de les respectives circumstàncies també es treballen molt millor que a Timeless, per continuar amb la comparació. De fet, a aquesta darrera els 3 protagonistes es delimiten poc més que com a arquetips pulp amb un background emocional, tot just esbossat, que es va omplint sobre la marxa. Encara que no faig fàstics a l’aventura sense complicacions, l’obstinació que posa Travelers en definir als seus herois i heroïnes com a personatges més aviat ordinaris, de carn i ossos, ajuda a la identificació del públic, i la seva major implicació en la trama principal i secundàries. També la converteixen en una sèrie perillosament addictiva, ja que les subtrames es van resolent pel camí i no ens deixen pendents només del final de la temporada. Algunes com la relació entre la Marcy i el seu cuidador social, el romanç impossible entre en Grant i la Carly, el conflicte paternofilial d’en Trevor o la drogodependència i culpabilitat d’en Philip proveeixen d’un al·licient extra a la resolució de la missió en cada lliurament.

I arribem ara al temible paràgraf del suspension of disbelief. Doncs no, amics i empedreïts del raciocini: Travelers no s’ajusta pas a les lleis de la física, però tampoc no es veu afligida per cap contradicció o impossible insalvable a ulls vista. Tot i que per mi no suposi cap impediment en el gaudir de la història, sé que per molts de vosaltres sí que ho suposa. El meu consell: no la mireu. Hi ha munió de documentals al mercat, prous com perquè hi hagi cap necessitat de passar aquest mal trago.

Bé. Clarificat aquest punt, i per no excedir-me en les lloances a la sèrie, he de comentar que Travelers no deixa d’ajustar-se a la fórmula de sempre, la d’episodis autoconclusius dins una estructura narrativa més llarga i complexa. I un cop finalitzada la temporada ens acomiada amb un cliffhanger espectacular on hi ha un canvi en el status quo i es posa en dubte part de la informació que l’espectador havia recopilat fins ara. Tampoc aquest colofó ens és aliè, doncs ja hem vist la tècnica a Fringe o Person of Interest. El perill que li veig a aquesta ambiciosa maniobra rau en què un cartutx així només es pot disparar una vegada. Si els responsables de Travelers pensen repetir la jugada a cada temporada l’estratagema podria arribar a afartar. Així i tot, no ens davantegem encara: per ara han jugat bé les seves cartes i queden prou enigmes per resoldre, a més de la nova dimensió de lluita de poder que aporta l’últim episodi. Netflix ja ha comprat la sèrie per distribuir-la internacionalment, així que hi ha una segona temporada garantida. Creuo els dits perquè no es cancel·li per prioritzar altres productes, com li va passar a Journeyman, i que l’any que ve puguem gaudir de més missions d’aquests viatgers temporals canadencs.

Tags:
No Comments

Post a Comment