web analytics
Tremors 5: Bloodlines
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
29408
post-template-default,single,single-post,postid-29408,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Tremors 5: Bloodlines

6

La saga Tremors canvia d’escenari. A l’estil de seqüeles de franquícies dels 80s i els 90s mítiques com Friday the 13th 8: Jason Takes ManhattanPolice Academy 7: Mission to Moscow i Ilsa The Tigress of Siberia, una localització diferent pretén injectar nova vida a les esgotades premisses i fórmules ja gastades per l’ús. Com a mínim, moltes ho aconseguien amb el pòster i el tràiler, és a dir, amb el ganxo promocional. L’èxit i distanciament del resultat final ja eren figues d’un altre paner.

Doncs, bé, la saga més vuitantera (en esperit) de la dècada dels noranta no havia de ser menys: trasllada ara en Burt Gummer, l’incansable tarat del survival especialitzat en la caça major de monstres, i a tota la variada panòplia de bestioles subterrànies d’episodis anteriors ni més ni menys que a Sud-àfrica, notori país creador de l’apartheid i d’incomptables acudits racistes. I ho fa, a més a més, amb un lema habitual del showbiz ianqui: bigger, better & faster. Yiiiiihaaaa!

Tremors 5: Bloodlines no amaga les seves intencions. Com les sagues esmentades, sap que és sèrie B i el que, com a tal, esperem d’ella. Tampoc amaga el seu caràcter de revival dels vuitanta. No en va ressuscita dos subgèneres força populars del directe a VHS: el buddy movie (o “pelis de col·legues”) i la oddball comedy (o “comèdia gamberra”). També juga amb l’acció, bé que sempre filmada des d’un punt de vista exagerat, de farsa. Potser no arribi a assolir els desvariejaments de Crocodile Dundee o The Gods Must Be Crazy, però l’esperit hi és. Un de molt semblant, com a mínim.

Només començar coneixem al nou càmera d’en Burt (Michael Gross), en Travis Welker, un jove que ve carregat d’idees per millorar la imatge del veterà caçador. La seva relació còmica d’amor / odi donarà per un metacomentari força innocent sobre les noves generacions vs l’antiga i més experimentada escola. Això sí, fins l’instant en que es coneixen, ja hem vist una intro on dos caçadors sud-africans són atacats per una variació de graboid, un mini-reportatge de presentació del senyor Gummer i les criatures subterrànies, i una seqüència d’en Travis (Jamie Kennedy) fent cabrioles de motocròs al mig del desert de Mojave. Tot això en tan sols 10 minuts! Bona economia narrativa, sí senyor! A partir d’aquí la lògica eixelebrada i una mica racista dels films d’aventures africanes s’imposa. Trobarem els típics llogarrets d’aborígens supersticiosos i covards, el típic interès sexual de corbes voluptuoses (la Pearl Thusi), el malvat amoral que vol lucrar-se amb tot l’assumpte, animals salvatges de caràcter decoratiu, i trets i explosions a més no poder.

Malgrat el canvi d’escenari i les variacions africanes dels monstres, Tremors 5: Bloodlines segueix el deixant de les anteriors seqüeles. N’ofereix exactament més del mateix. Ni més ni menys. I que consti que no ho dic pas com quelcom negatiu, ans al contrari: si ets, com jo, fan d’aquestes bestioles endrapa-homes, gaudiràs de valent. I, si no les coneixes encara, aquí tens un bon punt de partida per enganxar-te a la franquícia. O també pots començar per l’origen, amb l’estupenda Tremors, del 1990, i anar seguint l’evolució dels graboidsshriekersass-blasters shooters durant les 4 seqüeles i una sèrie de TV. És un plaer, després de tants anys, acabar de nou coberts de sang i vísceres de cuc en una cinquena part que és, a més a més, una de les millors, sinó la millor continuació de la sèrie, confirmant que les llargues mitologies fílmiques de la nostra infància àdhuc frueixen de bona salut i poden entretenir-nos tant com abans.

No Comments

Post a Comment