web analytics
 

Under the Shadow

8

Qui ens havia de dir que la millor pel·lícula comercial d’ensurts de l’any no provindria de terres ianquis, sinó que seria una coproducció independent britanicopersa!! Under the Shadow, ni més ni menys!! El debut d’en Babak Anvari, un director iranià establert a Gran Bretanya i dedicat (fins ara) a la filmació de videoclips i concerts per alguns dels artistes britànics més coneguts fora les seves fronteres.

Malgrat vendre’s com l’enèsim sleeper indie (la premiere del film es va projectar ni més ni menys que a Sundance) i tenir els fonaments fortament arrelats en la turbulenta història recent del país (l’aiatol·là Khomeini, la formació d’una República Islàmica de l’Iran i els bombardejos iraquians), Under the Shadow podria convertir-se en el nou The Babadook. De fet, podem traçar amb facilitat paral·lelismes entre les protagonistes d’aquesta pel·lícula i la precedent australiana: la nena malaltissa i capritxosa de Under the Shadow  i la seva tossuda mare coratge. I a l’ominós festival d’ensurts australià, un nen hiperactiu i una soferta mare. No acaben aquí les semblances: en tots dos llargmetratges es fa servir la superstició com a font de la que mana l’horror i s’aposta fort per el classicisme i la moderació que no trobem en films comercials d’una temàtica similar.

Val a dir que encara que s’incloguin detalls tan interessants com l’opressió religiosa de la població àrab, les represàlies militars o el clima imperant de por i inseguretat, aquest exòtic debut utilitza les mateixes eines gastades del gènere. Només que en Babak aporta més enginy i bellesa en la forma (per exemple, el bonic pla de la retirada del míssil de l’edifici, gairebé d’una poesia visual digna del Delicatessen d’en Jeunet i en Caro). És clar que, al capdavall, el cineasta debutant oblida tancar les trames coadjuvants obertes de bon principi (el llibre de medicina, el nen posseït, el marit que s’ha anat al front) i opta per uns mandrosos punts suspensius. Val a dir, però, que l’estratègia li resulta prou efectiva, i tot i que en aquest cas, potser, una mica insuficient, sobretot pels espectadors maniàtics que gaudeixen quan no queda cap fil per lligar.

Aquesta falta no danya en absolut l’electritzant energia que acumula la pel·lícula durant el seu desenvolupament. Des del començament el públic s’identifica i viu en carn pròpia el progressiu calvari que pateix la indefensa mare protagonista. Una estudiant de medicina i antiga activista d’esquerres impotent davant la superstició i l’arcaisme del nou règim polític. El director alterna la càmera en mà amb els plans fixos i algun sorprenent moviment per accentuar la sensació d’aïllament i suspens. Dota així el seu film d’un dinamisme i una urgència que esclata abruptament en el seu últim quart, despullat ja de cap tipus de comentari polític o social i plenament fantàstic. Així, quan per fi revela el seu autèntic rostre, Under the Shadow no resulta tan atractiva com hauria pogut ser. Els tòpics se succeeixen, filmats amb habilitat i mestratge, sí, i malgrat el fet de desfilar com els vells coneguts de l’espectador que són, que sempre han estat. Quelcom comprensible donat l’alt nivell mostrat durant gairebé tot el metratge.

Tot plegat, i encara que Under the Shadow no sigui ni molt menys imprescindible, sí la recomano com un exemplar exercici de terror fantasmagòric, original, en certa mesura, i a anys llum de la majoria d’avorrides fotocòpies de còpies de fotocòpies que infesten avui les nostres pantalles. Així que, amics, aprofitin-la i doneu-vos una alegria, que aquest any vénen comptades!

No Comments

Post a Comment