web analytics
 

Vanishing on 7th Street

4

Al Korova busquem amb (moderada) expectació les produccions d’en Brad Anderson. Desprès de deixar la comèdia romàntica per passar-se al cantó fosc del món del cine, aquest noi ha dirigit obres força interessants i més que competents, com Transsiberian, Session 9 i (sobretot, i tot i que gran part del mèrit és, en aquest cas, de l’actor principal) The Machinist.

Les tres pel·lícules esmentades juguen amb el mal, el crim i la culpa, de diferents formes, però sempre sota aquesta perspectiva fosca, poc donada a l’optimisme. A Vanishing on 7th Street aquesta foscor agafa cos i forma (literalment) per dur a terme el seu holocaust personal. Així, una foscor omnipresent i amb molta mala llet encalça i fa desaparèixer les persones que no… s’il·luminen.

Ens fem un fart de veure pel·lícules on éssers malignes, corporis o no, s’amaguen entre les ombres. Aquí els dolents son les ombres pròpiament dit, i això que s’estalvien en afegir-hi res a dins. Ben vist. Malauradament, ningú no es molesta en donar ni que sigui una petita explicació, per patillera que sigui, a tan notable incident, i això passa factura, com també ho fa la poca coherència dels personatges davant una situació peculiar en extrem.

Com en el cas de The Darkest Hour, una idea potent desllueix notablement per les deficiències del guió, i tot i que la darrera sí que oferia una explicació (patillera) pel que estava passant, i fins i tot una (re)solució (més patillera encara). En la inevitable comparativa guanyaria, doncs, per valenta, The Darkest Hour. Però per dècimes.

1 Comment
  • The Call - Kuu!

    10 de febrer de 2014 at 09:42 Respon

    […] costat oposat de la càmera tenim un director un pèl irregular, en Brad Anderson, del que ja hem parlat altres vegades i que sembla que també cau sota la fàcil temptació del cine […]

Post a Comment