web analytics
Title Image

V/H/S: Viral

2

Ignorant, desconeixedor del que es parlava a Internet, vaig posar-me a veure V/H/S: Viral convençut d’encetar una pel·lícula, com a mínim, entretinguda. Al contrari que en el cas de The ABCs of Death 2, aquesta comptava amb un parell de precedents (V/H/S i V/H/S/2) força interessants i ben trobats; potser de les poques pel·lícules que han sabut fer anar el metratge trobat amb una certa gràcia i coherència, més probablement, degut al seu format fragmentat. Molt desafortunadament, anava del tot errat.

Les 4 històries de V/H/S: Viral utilitzen el found foutage de la manera més nefasta possible (potser la d’en Vigalondo se’n salva una mica en aquest sentit). Incomprensiblement, totes es queden amb lo pitjor d’aquest format, les nervioses sacsejades, l’amateurisme, totes les interferències hagudes i per haver, aquests primeríssims plans del tot innecessaris, i els salts de càmera a càmera, i de càmera a l’ull, i de l’ull a sa puta mare. I encara podríem sentir-nos afortunats si el maldestre ús del found foutage fos l’única tara reprotxable. Però, no.

El segment que pretén fer de fil conductor i nexe pels altres 3, per exemple, Vicious Circles, d’en Marcel Sarmiento (Deadgirl), recull i aprofita voluntariosa, amb una prepotència insostenible, tots i cadascun dels defectes que enumerava abans. Amb tantíssima disbauxa, la història que explica, la del paio que va rere no se sap ben bé què, cercant la xicota enmig d’una espècie d’hecatombe incipient, és pràcticament inintel·ligible.

El primer curt, Dante the Great, d’en Gregg Bishop (Dance of the Dead), és més sòlid, però torna a fer un ús fraudulent del found foutage. A més, la història del mac que es ven l’ànima al dimoni per fer màgia de debò està més que vista. Ni tan sols aquesta aproximació, amb entrevistes i reculls autobiogràfics, aconsegueix treure’ns de sobre aquesta forta sensació com de déjà vu.

Parallel Monsters, d’en Nacho Vigalondo (Los Cronocrímenes), és, potser, el curt més aconseguit, i tot i que a mi personalment la història m’ha deixat completament fred. Trobo que podria haver donat molt més de si. El mateix missatge i fil argumental, més elaborat i sense l’ús d’abominacions tan explícites, podria haver copsat més als eventuals espectadors. Suposo que, en el context de la resta de curts, una cosa més subtil hagués desentonat fort, oi, Nacho?

Finalment, el curt sobre el grupet de joves skaters i incipients delinqüents, Bonestorm, dirigit per l’Aaron Moorhead i en Justin Benson (Resolution), te una certa gràcia però és massa erràtic i desmanegat (ni tan sols te un final!), i el seu filmat múltiple, amb diversos plans de la mateixa seqüència, encara que interessant, acaba per avorrir greument, així com aquests primeríssims plans que no se sap ben bé que pretenen mostrar.

En definitiva, el V/H/S és mort. Vosaltres l’heu matat.

No Comments

Post a Comment