web analytics
 

White Settlers

1

No hi ha recurs més fàcil per engruixir ràpidament els beneficis d’una productora nounada que gravar una pel·li de terror. O, almenys, això és el que molts creuen, a jutjar per la quantitat de nous projectes que inunden el mercat cada mes. Un pòster sinistre, unes quantes frases promocionals altisonants, diverses crítiques molt favorables de familiars i avinguts a l’IMDB, i a esperar que els fans del gènere mosseguin l’ham! Ha de ser que tenim fama d’exigir poc, acontentar-nos amb qualsevol cosa… Doncs, no! No senyor! Aquí, a Korova, glorifiquem la caspa i el trash imaginatiu i simpàtic en exclusiva, però castiguem sense cap mena de pietat la barra i la manca de creativitat.

White Settlers es basa en fets reals, segons les seves artífexs. Val. D’acord. M’ho crec. White Settlers farà que et mosseguis les ungles, diu el pòster. Si, cert, però no per la insuportable tensió. White Settlers va causar el referèndum d’independència d’Escòcia. Però, què diantres…?!

Primer: el guionista d’aquest film britànic és tan inepte com incapaç de construir res semblant a un argument mínimament fumable. Proposa uns diàlegs ridículs en boca de personatges antipàtics que actuen de la forma més incoherent. Ni tan sols aconsegueix interessar-nos a través dels (suposats) fets reals, ni mai dóna cap mena d’explicació al succés. I si el que pretén White Settlers és promoure l’odi i la repulsió cap als escocesos, tampoc no ho aconsegueix. Més aviat odiarem als responsables del film per l’experiència infructuosa i avorrida que hem hagut de suportar.

Segon: a qui collons se li pot ocorre posar a la Pollyanna McIntosh (ExamBurke and HareLet Us Prey) en el paper de la feble i espantadissa doneta? No cola. Fins i tot després de veure-la interpretar a The Woman. Si de cas, seria ella la que defensaria el cretí del seu xicot. El punt àlgid del seu diàleg inclou la frase “vols que et xucli la polla?”, en el context d’un interludi romàntic al bosc. Per posar-se a plorar…

I, tercer: quan a un senyor li colpegen repetidament el cap amb un tronc fins escampar-li el cervell per terra, el més plausible és que aquest no torni a aixecar-se, ni parlar, ni atacar de nou, com si res.

White Settlers és un trunyo però que ben gros, amb un dels finals més ridículs i esperpèntics que recordo, basat en uns fets reals segurament igual d’idiotes, que prefereixo no conèixer ni ara ni mai, la veritat. He dit.

No Comments

Post a Comment