web analytics
Title Image

Why Horror?

3

Why Horror? Quina classe de pregunta ximpleta és aquesta? Sona com la típica recriminació de mare: “Nen! Per què t’agrada tant veure pel·lícules de monstres?”. O, potser, el comentari d’un conegut que ens observa amb desdeny: “Per què has de veure una pel·lícula de bestioles si ara mateix estan passant per teletrunyo l’especial de Gran Marrano o un partidàs entre el Taujans F.C. i el Reial Pallús de Can Pistraus?”. Mai m’he disculpat per les meves aficions, i em sembla un mal punt de partença per un documental. Sobretot si, en realitat, el que s’intenta respondre és a dues preguntes ben diferents: Què és l’horror? i Són els aficionats al terror sàdics malparits que gaudeixen mirant depravades pel·lícules sagnants?

Creia que el tema estava superat ja. Sembla que la societat ianqui encara estigmatitza els aficionats al gènere. Why Horror? passa d’un tema a l’altre, mentre el seu director i protagonista intenta excusar la seva afició davant un grapat de familiars i compatriotes ignorants. Com encertadament diu una de les entrevistades, dins de l’enorme grup d’acòlits al cinema d’horror hi ha 2 classes ben diferents: un aficionat més intel·lectualitzat que honora certes pel·lícules, i ho fa, no només per l’entreteniment, sinó per les històries que s’expliquen, i un segon tipus, el que fica al mateix sac The Blair Witch Project i The Shining, al que li importen més els ensurts i la triperia que no pas tenir en compte l’eventual missatge inherent. Aquests darrers són els prefereix anar a una zombi walk o gastar-se la pasta en un esquelet de plàstic, abans que veure la darrera obra mestra d’un director de gènere. Aquest documental posa l’accent al segon tipus, i s’obvia completament el primer. Mal comencem.

Why Horror?, a través dels viatges del protagonista al Japó, Mèxic o Europa, i de les entrevistes que va fent, esgrana una tongada de grolleres superficialitats amb les que fa un cut’n’paste, barrim-barram, unes darrere les altres. Tan aviat es creu portaveu oficial de la fraternitat mundial dels friquis del terror, com es presta a un més que dubtós experiment que intenta explicar les diferents reaccions neuronals entre un fan del gènere i una persona “normal”. Entretant, també confon el terror gòtic amb el modern i el cinema d’explotació, o desplega un caos narratiu absurd i frustrant com no havia vist fa temps. Ah! Se m’oblidava: els Estats Units, com no podia ser altrament, van inventar el cinema de terror. Aquesta no la sabies, eh? Després, evidentment, altres països van copiar la invenció eminentment ianqui. Sí, és clar.

Em dol força veure oportunitats, com les entrevistes a les icones del cinema i la literatura com en Ben Wheatley o la Sarah Langan, respectivament, totalment desaprofitades. Tanmateix, els todòlegs cinematogràfics de torn escampen la seva incontinència verbal ressaltant les mateixes generalitats i tonteries de sempre.

En fi, el que és aprendre, no n’has d’aprendre res d’aquest reportatge. Més aviat el contrari. A sobre, la veritat indiscutible amb la qual respon a la pregunta originària és força discutible: el cinema de terror no és segur, net i “només” divertit. Com a mínim, no el més interessant. Potser sí el d’explotació, o els buits blockbusters ianquis. El bon cinema de gènere planteja preguntes espinoses, s’arrisca, t’afecta, canvia la teva manera de pensar, et transforma i pot arribar a il·luminar-te, a salvar-te i alliberar-te. La resta només és màrqueting i entreteniment oblidable. Just com aquest documental, tan extremadament prescindible com incapaç d’aportar cap idea interessant sobre res. A més, es refocil·la en un relat caduc i gastat, buscant una normalització tan conservadora com menyspreable i innecessària. Al cap i a la fi, la varietat temàtica és la que aconsegueix seduir, no pas la monotonia o  l’esbudellada. Més una justificació privada del seu creador per la seva mare, la muller i els desgraciats dels familiars que passen de visita, els quals, del cert, demanaran a crits el vídeo del casament o de les vacances a Florida, abans de seguir mirant aquesta merda egocèntrica que és Why Horror? un segon més.

No Comments

Post a Comment