web analytics
Wolf Creek
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
24106
post-template-default,single,single-post,postid-24106,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Wolf Creek

6

Desprès de gaudir com un puto nan amb Wolf Creek 2 a Sitges 2013, resultava imperatiu revisar la primera entrega, ni que fos per entendre l’episodi d’amnèsia al que em referia abans.

I, sí. Efectivament, Wolf Creek és una pel·lícula notable, molt ben ambientada i gravada, on (i aquí radica la principal diferència amb la segona part) les peripècies de les víctimes, més que no pas la temible convicció i solvència homicida de l’assassí, són l’eix vertebrador de la trama.

En aquesta primera entrega, el tarat consumat i carismàtic caçador de turistes, en Mick Taylor, no és més que la força destructiva que empeny els personatges centrals, prototípics joves ploramiques i no gaire espavilats de pel·lícula de terror americana (australiana, donat el cas), a buscar sortides. Escapar i sobreviure, o quedar-se parat i morir. L’eterna tessitura. En conseqüència, la deriva dels fets no està tan ben filada ni és tan original com a la segona part, i, el personatge que més endavant guanyaria protagonisme, el notable i despietat assassí d’actitud més aviat desenfadada, queda prou desaprofitat, en aquest modest segon pla.

No Comments

Post a Comment