web analytics
Title Image

Zhi qu wei hu shan (The Taking of Tiger Mountain)

7

Una d’en Tsui Hark sempre constitueix motiu d’alegria pels amants de les aventures èpiques i la diversió crispetera. L’any passat, al festival de Sitges vam gaudir de les peripècies del detectiu Dee i, just un any després, el prolífic director hongkonguès ens regala una darrera dosis d’acció i entreteniment, canviant d’escenari històric i gènere. The Taking of Tiger Mountain ocorre durant la Revolució Xinesa i relata l’heroic enfrontament entre un petit destacament de l’Exèrcit Popular d’Alliberament i un grup de bandits fortament armats, parapetats a l’inexpugnable fortalesa que saquegen llogarrets propers. Un exercici molt en la línia de films clàssics amb gestes bèl·liques, com Where Eagles Dare. Aquí no busqueu realisme ni fidelitat històrica perquè “només” trobareu acció explosiva, emocionants combats i, sí, també una miqueta de drama, encara que no gaire.

La història comença quan un estudiant xinès del Hong-Kong actual pateix un atac de nostàlgia i decideix tornar al seu poble per Nadal. Pel camí, rememora la història dels seus avantpassats durant la revolució. No es tracta més que d’una excusa, un xic propagandística i pueril, per donar peu a l’aventura. Tall dels moderns gratacels a un immens bosc nevat. Any 1946. En Tsui Hark ens presenta als personatges i les àrdues condicions (fam, fred, cansament) que pateixen, sense aturar-se en detalls. Als deu minuts escassos de metratge comença el primer tiroteig. Bales i granades de mà volen en alentits tipus Matrix, mentre la sang esclata en borbolls, aprofitant al màxim el 3D, encara que sense apostar totes les seves fitxes als CGs. Una mica millor aconseguit aquí, en comparació a films contemporanis que depenen, potser massa, d’aquesta tecnologia. Els enormes escenaris en runes, la brutícia en els rostres dels combatents, les vestimentes esparracades, l’armament i els vehicles: cada pla es cuida com si d’un detallat diorama de guerra es tractés.

Cap fan del cinema asiàtic no hauria de deixar passar aquesta espectacular joia xinesa que hibrida el millor del cinema d’aventures hongkonguès amb el cinema bèl·lic d’acció. Encara que només sigui per contemplar grandioses escenes, com el salvatge combat cos a cos amb el tigre a la neu, l’assalt al llogaret (amb franctiradors, bazuques, bandits en esquís disparant retallades, i llançadors de ganivets), l’espectacular lluita al cim de la muntanya del Tigre, o aquest xulesc exercici final, picada d’ullet meta-narratiu i cant a la lliure imaginació, que inclou un avió biplà desbocat i dos personatges enfrontats en impossible coreografia. Extraordinària.

No Comments

Post a Comment