web analytics
 

Zombeavers

5

Estem saturats. Sí. Desenes d’artefactes còmico-terrífics es produeixen a l’any per després amuntegar-se a les prestatgeries dels videoclubs. Taurons tornado, aranyes gegants, piranyes-tauró, micos voladors, tots ells, poc més que productes prefabricats, igual que els remakes, per explotar sense cap pudor conceptes derivatius i idees peregrines d’algun capitost.

I ara: castors zombies. Només que aquesta vegada el baix pressupost, la descarada desimboltura i els acudits més ximples, a més de tenir força gràcia (millor l’experiència comunal que la visió solitària en aquest sentit) amaguen, al meu parer, la perícia tècnica, la intel·ligència i l’amor pel gènere.

I us podria dir que no vaig gaudir de la lluita aferrissada dels herbívors no-morts contra l’afinat repartiment de ianquis eixelebrats; que no vaig aparcar el cervell a una cantonada des de l’absurd sketch d’obertura (a càrrec de dos treballadors sapastres), o que no vaig riure mandíbula batent (igual que la resta de la sala) amb cada gag de Zombeavers. Però no: no seria veritat, i aquest film no va amb mitges tintes.

Dona el que promet: situacions divertidíssimes, gore de saldo, efectes no molt especials i picades d’ullet autoconscients. No esmeno el terror perquè és inexistent: qui ho vingui buscant ja pot anar-se de vacances a una altra cabana. Però si un decideix traumatitzar-se amb unes quantes cerveses, els col·legues i les riallades, que sàpiga que és la que està al costat del riu, al costat de la presa tacada d’abocaments fluorescents. I si no la trobés, que pregunti a algun dels amables rednecks que pul·lulen per allà.

I no oblidi recollir el seu cervell a la sortida, gràcies.

No Comments

Post a Comment