web analytics
 

racó cinèfil.13

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

Interior. Dia. Viròlegs a la barra d’un bar

raco_cinema_13

Per molt que ho vulguem negar, ens agraden les coses espectaculars. Podem adorar la nouvelle vague, però no podem evitar que els robots gegants ens cridin més l’atenció. Podem presumir de ser fans del cinema suec, però quan siguem a la platja de ben segur que ens cridarà molt més l’atenció un tauró que no pas una medusa, tot i que el realment perillós per a nosaltres sigui la segona i que el primer sigui només un perill real per als calamars que nedin per la costa. Podem donar-nos-les d’entesos en el neorealisme italià, però si ens parlen de xarampió o d’ebola exigirem el tancament de l’espai aeri per impossibilitar-nos tot contacte amb la febre hemorràgica mentre evitem vacunar els nostres fills contra la primera.

Parlant d’ebola, el referent cinematogràfic que de ben segur tenim tots al cap és Outbreak (1995), on en Dustin Hoffman aconseguia fer-nos creure que era un viròleg expert que intentava aturar la propagació d’un brot d’ebola mutant pels Estats Units i, per extensió, pel món. Ben assessorats, els guionistes van saber veure que una malaltia que té una mortalitat ràpida i pròxima al 100% i que es transmet per contacte amb sang i fluïds difícilment podria protagonitzar una pandèmia. De les dues vies possibles de convertir el virus en un de realment perillós van optar per la més eficaç i espectacular, tot i que també menys probable, com és el canvi en la via de transmissió. Si l’ebola adquirís d’un dia per l’altre la capacitat d’infectar nous hostes per via aèria llavors sí que ens hauríem de posar a tremolar de manera bastant fonamentada.

La segona via seria, paradoxalment, la disminució de la seva virulència, ja que matar amb rapidesa absolutament tots els infectats actua de manera extremadament efectiva de tallafocs. Això és el que fins ara havia mantingut l’ebola convenientment confinat en focus puntuals i això és el que van optar per canviar els responsables de Yi boh lai beng duk (Ebola Syndrome, 1996), on un infectat pel virus a Sud-àfrica té temps per tornar al seu Hong Kong d’origen i posar-se a servir hamburgueses de carn d’infectats a la clientela, cosa que ens permet afartar-nos de veure gent explotant de manera visualment entretinguda durant la resta de metratge.

La vistositat ens perd. Ens parlen d’hemorràgies internes, de capil·lars explosius i d’òrgans interns liquats i perdem el nord. Tot ens pica, aquell senyor del bus ha estornudat i demà ens torna un amic de les seves vacances al Marroc. Tancarem les finestres, mirarem les notícies i evitarem baixar al bar a fer-la petar amb el veí, a qui segurament convenceríem de la conveniència de tancar les fronteres i que tot plegat deu ser cosa de les farmacèutiques. Ja se sap que no saben com fer-s’ho per vendre vacunes que no serveixen per res. Al nen li direm que no s’acosti a en Mamadou ni tampoc a l’Aliou. No volem que es posi malalt. Vés a saber on han estat.

Tags:
No Comments

Post a Comment