web analytics
 

Antiviral

7

A la nostra societat sembla bastant arrelat el pensament que el paper dels fills és superar els seus pares. Tots hem de ser més guapos, més alts i més ben preparats que els nostres progenitors. Això a vegades no costa gaire, mentre que d’altres resulta una tasca titànica, sobretot si gosem pretendre de superar-los en un terreny on siguin referents. Així, no ha de ser gens fàcil ser fill d’en David Cronenberg i voler fer cinema. Per una banda se t’ha de facilitar l’accés als mecanismes per fer-la possible, però per l’altra te trobaràs permanentment sota una avaluació en la qual la mesura és el teu pare, un puto geni.

Antiviral no és per tant un debut senzill i, per fer-lo encara més complicat, en Brandon Cronenberg opta per trepitjar sense manies el terreny de la nova carn, el cinema de terror orgànic que té origen i destí en el propi cos i que va ser creat i excel·lit pel seu pare. En una societat futura, no massa allunyada de l’actual, el culte a les celebritats ha portat a l’auge d’unes empreses que comercien amb una nova via de posar els seus fans en contacte íntim amb elles. Les malalties. Qui no voldria tenir l’herpes del seu actor preferit o la grip que va fer estar aquella cantant una setmana al llit? Contagia’t amb un virus que s’inserixi al teu material genètic fent que comparteixis amb els teus ídols un fragment de DNA. Injecta’t herpes al costat esquerre del llavi, així semblarà que ella t’hagi contagiat el que va desenvolupar al seu costat dret fent-te un petó. Pot semblar extrem, però no resulta gens descabellat.

Amb un domini excels de l’estètica, en Brandon enfila de manera destra el camí d’en David, portant amb mereixement el cognom del seu pare. Restarem atents, perquè en cas de confirmar-se les bones sensacions que deixa Antiviral ben aviat aviat el cognom resultarà irrellevant.

Tags:
No Comments

Post a Comment