web analytics
 

Audition

8

D’entrada confesso que tinc un petit problema amb el cinema oriental, així, entès com un gènere en sí mateix, i generalitzant de mala manera. Em costa, em confon. A vegades, em cansa, i pot arribar a avorrir-me. Com la literatura d’en Josep Pla, sovint em resulta lent i carregós, contemplatiu i descriptiu en excés. Perduda en la imatge, fotograma a fotograma, la història perd ritme i, amb ell, part del seu atractiu. Sí, suposo que, ineludiblement, sóc més de Die Hard que de Bijitâ Q

Audition n’és un bon exemple de tot plegat: més de tres quartes parts de la cinta introdueixen lentament una història que ben aviat intuim com acabarà. L’home vol sucar. L’home coneix la noia (equivocada). L’home s’enamora. L’home s’entesta. L’home pilla. L’home pilla molt. L’home pilla més.

En aquesta ocasió, però, la lentitud de la posada en escena i la meticulositat en el plantejament de la intriga van carregant poc a poc els nervis i, per quan s’encén la metxa, la tensió s’inflama amb facilitat, breu però intensament.

No Comments

Post a Comment