web analytics
 

Byzantium

7

Ah! La joventut eterna. La immortalitat. Grans paraules, enormes somnis. Deliri infalible de qualsevol bitxo vivent, sobretot, davant la tenaç degradació del cos i l’inexorable pas del temps. I tenim la ficció, imaginant i recreant, reinventant antigues històries basades en el que qualsevol de nosaltres estaria disposat a sacrificar per fer realitat el somni, i el que més probablement el propi somni significaria pel benaventurat desventurat en que el mateix esdevingués realitat.

Tenim les versions menys, en direm, “espectaculars”, des de The Man from Earth fins a Dorian Gray. I tenim les més sagnants, recolzades, ara sí, ara també, en l’eterna figura del vampir, l’erudit, la bèstia, el semidéu que, ni mort ni viu, necessita matar per continuar existint.

A Byzantium, exactament com a Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles, es rememora amb notable habilitat les respectives vides de dos vampiresses abans i desprès de “convertir-se”. Com a la darrera, es parla del conflicte inherent a les necessitats de tan notables bèsties, del tedi i la solitud implícita al fet de sobreviure a tot el que t’envolta, sobre la impossibilitat de compartir el mortal secret. I, també com en el cas de l’obra de l’Anne Rice (i al contrari que a Only Lovers Left Alive, menys mogudeta), s’amaneix la biografia amb picabaralles i tempestuoses relacions interpersonals, entre vampirs, entre humans, i entre humans i vampirs, entenent el do de l’eternitat de diferents i sempre conflictives maneres.

No Comments

Post a Comment