web analytics
 

Captain America: The Winter Soldier

7

Empès pel destí i repel·lit per l’enorme cua que s’havia format davant les altres sales (sembla que la gent de Blanes hagi redescobert el tros de cine que tenen al seu poble!), vaig acabar mirant-me Captain America: The Winter Soldier. I de veritat que no era pas la meva intenció doncs la seva predecessora, Captain America: The First Avenger, em va deixar més aviat fred, ara ja fa un any. El propi superheroi, un xovinista declarat, naïf i pretesament perfecte, immaculat fins l’avorriment, com només un paio que es fa dir Capità Amèrica pot pretendre ser, em va deixar no fred, si no glaçat.

Ara veig que la primera entrega era poc més que una presentació lleugereta per donar peu a aquesta segona (i les que vindran desprès). Ara sí, els que no vam llegir els còmics sabem d’on baixa aquest noi amb cara de babau i cos hipermusculat. Ara sí, el podem fer jugar al nostre equip (el present) i entendre les seves passions, virtuts i limitacions. Ara sí que el podem veure repartir llenya i deixar que la seva fe cega en Amèrica és corrompi una miqueta (no massa, no fotem), que les coses no són blanques o negres, que hi ha matisos. Que, per exemple, un pot cardar un bon clau encara que no estigui casat (bé, potser aquí m’he passat: aquest no veurà mai tan clar, em temo).

El cas és que sí, que, sigui per la trepidant posada en escena, o per la solvència de la història (la mateixa de sempre però, potser, una miqueta més coherent, més elaborada), aquest cop sí, he pogut superar les limitacions del pobre tonto aquest i gaudir com un nan de les seves lloables habilitats, inclòs aquest tros d’escut que porta.

Tags:
No Comments

Post a Comment